... i em vaig girar a veure el meu propi reflex al mirall, perquè ja l'havien desembalat i col·locat al seu lloc, i mentre mirava la meva pròpia imatge durant un moment em va semblar que em mirava a mi mateixa des de la fi del món, i si no tenia prou cura cauria dins del no-res.
Publicada el 1990, aquesta novel·la de Valerie Martin va suposar una mirada nova sobre un clàssic,
L'estrany cas del doctor Jekyll i mr. Hyde. Va ser catalogada dins l'etiqueta del neo-victorianisme, que engloba un conjunt de novel·les del tombant del segle vint-i-u que revisiten l'època victoriana i els seus codis culturals per tal d'oferir-ne perspectives o punts de vista que els propis autors victorians no havien contemplat en les seves obres. La novel·la original de Robert Louis Stevenson, en aquest cas, partia del punt de vista del
gentleman, posició social ja no necessàriament lligada a la noblesa en l'última etapa de l'època victoriana, però sí a l'educació, a una situació econòmica acomodada i en general a les professions liberals. La novel·la original oferia veu exclusivament a personatges d'aquest estrat social i de sexe masculí. En el moment en què l'amo de la casa és la font de tota autoritat i bondat, el text original plantejava el deure per part d'aquest de mantenir l'ordre social, ja que la criminalitat, així com la part instintiva i passional de la psicologia humana, quedava associada a les classes socials més baixes. La novel·la original explorava la duplicitat i hipocresia pròpies d'aquest plantejament, i explicava una aventura de turisme social per part del protagonista que acabava desencadenant conseqüències fora del seu control. A la vegada, des del punt de vista de la teoria moral, plantejava l'aparent autonomia del mal, el punt en què la decisió moral s'escapa de la voluntat del subjecte, com passaria amb l'addicte o el malalt mental. La versió que Valerie Martin en fa aprofita bé les línies del text de referència: la cronologia encaixa amb molta cura i precisió amb el relat de Stevenson, i aprofita també les imatges principals del text, com el mirall, el gabinet i la dissociació de la casa en dos espais diferenciats, que reflecteix la del protagonista. En realitat, Valerie Martin fins i tot recorre a l'espai intermedi que es forma entre els dos espais, el pati entre els dos edificis, com a espai on la protagonista planta el seu jardí, l'únic acte veritablement creatiu en què s'embranca en la novel·la, a part del de narrar el relat. La part més original de
Mary Reilly és la seva lectura política: aquí, el mal es troba en el cor de la institució mateixa, i aquesta perspectiva l'aconsegueix posant el focus de la narració en un personatge subaltern, una serventa. A més, en aquest cas Valerie Martin és fins i tot més clara que l'original quan dóna a la minyona el control sobre la història i sobre el judici moral. Per això la lectura obre l'argument de l'original a perspectives feministes, freudianes i marxistes. L'Amo en majúscules, com apareix constantment al llarg del text, és també la font de l'horror, de la mateixa forma en què l'autoritat patriarcal és la font del trauma de la protagonista, maltractada brutalment pel seu pare durant la seva infància. La seva incapacitat de fer net amb el maltractament passat contrasta amb la seva ceguesa respecte a l'amo en el present: el desig i l'atracció sexual que comença a desenvolupar respecte al seu senyor forma un contrapunt ambigu i tens en comparació amb la imatge de conjunt. La dualitat entre Jekyll i Hyde queda millor resolta en la novel·la de Valerie Martin que en la pel·lícula que se'n va fer als anys 90, ja que queda resolta de forma més semblant al llibre de Stevenson. És realment creïble que semblin dos individus diferents, mentre que donant els dos papers al mateix actor costa justificar-ne el desconeixement per part de la resta de personatges. En aquest sentit el text escrit guarda l'ambigüitat de forma molt més efectiva, tot i que per als lectors la clau de l'argument no sigui cap sorpresa. A més, la forma com la presència del monstre es va revelant i marcant en el text és també altament suggestiva, i a la vegada també fidel a l'original: són els testimonis orals de diversos membres del servei que van revelant aspectes de mr. Hyde a la protagonista, fins que no arribi el moment en què ella se'l trobi personalment. En aquest sentit la tensió està molt ben construïda i dosificada, de forma que la lectura es fa àgil i fascinant en tot moment.
Sinopsi: La novel·la és la transcripció dels diaris de la minyona Mary Reilly durant el temps que serveix a la casa del doctor Jekyll. Mentre ambdós personatges van desenvolupant una progressiva atracció l'un per l'altre, a la vegada el senyor Hyde comença a interposar-se entre tots dos i a amenaçar l'estabilitat de la casa.
M'agrada: És una lectura completament fascinant i recomanable, especialment per a tothom qui conegui el text original de Stevenson.
16:50 
