1:45 
Tolkien fa bona companyia a altres autors posteriors que van desmarcar-se del realisme perquè, com a veterans de guerra, havien vist "coses irrevocablement malignes". George Orwell (la guerra civil espanyola), Kurt Vonnegut i William Golding (la segona guerra mundial) entren en aquesta categoria. (...) la ficció realista manté que no existeix el mal absolut, tan sols graus relatius d'inadaptació social; (...) autors com Graves, Sassoon i Owen van percebre la Gran Guerra com a malaltia, però Tolkien la va percebre tan sols com a símptoma. Tolkien i la Gran Guerra (2003) de John Garth és lectura obligatòria per a tothom qui vulgui aprofundir en l'obra de Tolkien des del punt de vista de l'anàlisi biogràfica del seu autor, i també pel que fa a la influència que l'experiència de la guerra del 14 va acabar tenint en la seva obra. Sis anys després que Joseph Pearce publiqués, a Tolkien: Man and Myth, l'aproximació teològica a l'obra de Tolkien, que no deixa de ser un tema central per a la seva interpretació, Garth va donar solució a una mancança important fins a aquell moment en la literatura sobre Tolkien: l'experiència de Tolkien a la Gran Guerra. Aquesta experiència no només dota l'obra de Tolkien de certes imatges, sinó que també nodreix plantejaments existencials i metafísics sobre el bé i el mal, el nostre paper com a humans en l'univers i fins i tot l'ambigüitat intrínseca dins la condició humana mateixa. Garth podria haver ofert tan sols el relat històric documentat sobre el jove Tolkien atrapat a la guerra del 14 juntament amb els seus amics d'escola, Christopher Wiseman, G. B. Smith i Rob Gilson. Aquest és un relat que es basteix a base de patiment i dolor, d'incertesa pel present i pel futur, però també marcat pels vincles d'una amistat que, per a ells, va transcendir els límits del moment present, en quedar separats per la distància física que els va imposar la vida militar durant el conflicte, i més tard per la mort de dos d'ells a la trinxera, Gilson i Smith. Tot i així, la història no acaba aquí. El Tolkien autor, amagat dins del Tolkien soldat, va començar a posar en joc durant la guerra la seva habilitat filològica per a la invenció de llengües i el seu talent creatiu per tal de desenvolupar imatges sobre llocs i personatges que les llengües imaginàries suggerien. I, en aquests relats primigenis, el desarrelament i la solitud, la foscor de l'aïllament, i un terror que normalment és boirós, humit, fred i desolat com l'infern nòrdic, i que provoca espant i deliri en la ment d'aquest viatger errant i solitari, hi tenen una força insospitada. Aquestes imatges de destrucció i de caducitat ens remeten constantment a la qualitat fugissera de l'existència i, a la vegada, tancant el cercle, a l'experiència de la guerra. Per això un dels punts forts d'aquesta obra és que Garth no destria les dues anàlisis, la biogràfica i la literària, i per això ens ofereix un assaig profund, extremadament detallat i creatiu sobre l'experiència de l'amistat truncada, el trencament de la cultura britànica amb els vells valors victorians, i una generació a cavall entre dues èpoques, marcada irremeiablement pel seu desig de canviar i renovar el món i per la seva incapacitat última de portar el projecte a la pràctica. Tolkien queda reinserit, per tant, dins d'una tradició d'autors no realistes que proven de donar sentit a l'experiència de les absurditats polítiques del segle vint, i la seva mirada al passat medieval d'Anglaterra queda vindicada, no com a escapisme opiaci, sinó com a rebuig enutjat i força combatiu dels aspectes més foscos i amenaçadors de la modernitat, i com a proposta d'una forma alternativa de mirar la realitat: no des d'una mentalitat utilitària, que comprèn l'ésser humà com a mitjà per a un fi, sinó des del meravellament primigeni i desinteressat.
Continguts: John Garth presenta aquesta obra en tres parts, com si la història de la implicació de Tolkien a la guerra del 14 es tractés d'una tragèdia en tres actes. En primer lloc, tenen lloc els anys de formació de Tolkien a l'escola King Edward de Birmingham i posteriorment a la Universitat d'Oxford. El club format per Tolkien i un grup d'amics, el TCBS (acrònim de Tea Club and Barrovian Society), va continuar els seus vincles d'amistat durant els anys d'universitat i, en el cas de Tolkien i Christopher Wiseman, la seva amistat va durar fins a l'edat anciana. Aquests són anys d'optimisme i de despreocupació innocent. Els membres del TCBS semblen més preocupats per canviar el món a través dels seus programes estètics i filosòfics que realment del seu futur acadèmic o professional. Aquesta etapa de felicitat, tot i que en la incertesa d'una guerra que ja s'anava covant, també inclou la llarga relació de prometatge entre Tolkien i Edith Bratt, que es casarien el 1916, just abans que Tolkien fos mobilitzat, i quan els seus amics ja es trobaven servint al front. La segona part de la història descriu les "llàgrimes incomptables", o pròpiament la brutalitat de l'experiència al front. Tanmateix, els amics es van continuar escrivint des de diversos punts de la geografia britànica i francesa, i Tolkien va rebre dels seus companys un encoratjament crucial per tal de seguir escrivint poesia. La tercera etapa es va iniciar quan Tolkien va adquirir la febre de la trinxera al Somme i va ser traslladat novament a Anglaterra. La seva llarga convalescència, també marcada per les misèries de la guerra, veu el naixement d'un projecte literari més ambiciós, Els Contes Perduts, que es convertiria en la gènesi de la cosmogonia i la mitologia tolkinianes.
M'agrada: La lectura d'aquest llibre ha estat tota una descoberta perquè hi he trobat informació completament nova referent a la gènesi de la Terra Mitjana, fins i tot quan no sóc gaire devota del Silmaríl·lion. També és una aproximació extremadament valuosa al context històric i cultural de la generació britànica que es va veure immersa en la Gran Guerra, i en aquest sentit dóna una idea molt acurada del que va representar l'abans i el després d'aquest esdeveniment que va canviar el mapa d'Europa irrevocablement. L'epíleg de l'obra és una anàlisi magnífica i realment original per part de John Garth dels trops, imatges i conceptes en l'obra de Tolkien que es poden derivar de l'experiència de la guerra.