1:17 
He fet mal fet d'espantar-lo d'aquesta forma; però en Watson aquí present li dirà que mai no em puc resistir a un efecte teatral. Les memòries de Sherlock Holmes, publicades de forma seriada a l'Strand Magazine entre 1892 i 1893, i com a recull de relats el 1894, conformen la quarta entrega de la sèrie sobre el famós detectiu, i el segon volum de les seves aventures en forma de relats curts. La cronologia dels relats, però, continua essent la mateixa que en l'anterior volum, amb casos saltejats que tenen lloc en diferents moments de la dècada de 1880 fins a l'últim cas, "El problema final", que té lloc el 1891. Originalment, aquest relat va ser concebut com a final de la saga, i per això "El problema final" ens ofereix el mític enfrontament de Holmes amb el seu nèmesi, el professor Moriarty, a les cascades Reichenbach, als Alps suïssos. Tot plegat acaba essent tan absurd i desafiant la plausibilitat d'una forma tan exagerada que la teoria de Sherlock Holmes com a amic imaginari de Watson em seguia venint a la memòria en determinats moments de la lectura. Però si aquest enfrontament i el seu desenllaç han esdevingut un mite de la cultura popular, el que també ha esdevingut llegendari és el procés creatiu que va portar a aquest final tan abrupte. Arthur Conan Doyle comença a sentir-se avorrit d'escriure relats de Sherlock Holmes per obligació, i també un punt fastiguejat, pel que es veu, amb la fama i popularitat de la seva criatura literària; així doncs, decideix desempallegar-se'n per sempre, i recuperar així la seva llibertat per escriure altres obres. I "El problema final" esdevé, per a ell, la solució final: l'últim dels relats ens presenta un Watson devastat escrivint, en contra de la seva pròpia voluntat, el relat verídic de la mort de Sherlock Holmes, per tal de contrarrestar la versió apòcrifa que el germà de Moriarty s'ha encarregat de fer circular. Abans d'arribar a aquest moment, però, els altres relats ens ofereixen petites proves d'aquest procés de desgast creatiu: veiem Doyle intentant mantenir viu l'ingeni i les habilitats de Holmes, amb més èxit en certs moments que en d'altres, i provant de resistir-se a una repetició incessant de la mateixa estructura i la mateixa fórmula en tots els relats. Aquest recurs a les variacions també funciona millor en alguns moments que en alguns altres. Alguns dels relats recorren a la veu narradora del propi Holmes recordant els seus inicis en la detecció privada, tot i que la veu de Watson segueix essent el marc de la narració. En algun moment, fins i tot, Doyle subverteix la premissa mateixa de la infal·libilitat de Holmes, com en "El rostre groc", potser la narració més original de totes elles. En els últims relats, comencem a rebre petites referències a les missions internacionals de Holmes, i això és una novetat, no només perquè ens comença a preparar per a l'escapada final de Holmes amb el seu fatal desenllaç, sinó també perquè comença a desenvolupar l'atmosfera política de creixent amenaça latent i tensions internacionals d'abans de la Primera Guerra Mundial. El millor exemple és "El tractat naval", en què aquest document robat pot posar en perill el fràgil statu quo d'aliances internacionals que teòricament havien de prevenir l'esclat de la guerra. En definitiva, és un volum un pèl més desigual que l'anterior, amb moments que estan a l'alçada de Les Aventures i moments que no, però que tot i així val la pena llegir, especialment pel relat de la mort de Sherlock Holmes.
Continguts: Les memòries de Sherlock Holmes conté dotze relats, tot i que la majoria de les edicions n'inclouen només onze seguint la primera edició dels Estats Units. En aquesta, el segon dels relats, "L'aventura de la caixa de cartró" va ser censurat per referir explícitament un cas d'adulteri força sòrdid, i anys després va ser afegit al vuitè volum de la sèrie, Els darrers aplaudiments. Moltes editorials segueixen adoptant aquest criteri en lloc de l'ordre de publicació original. En primer lloc, "Estel de plata" és el relat en què té lloc el curiós incident del gos a mitjanit. A "L'aventura de la caixa de cartró", orelles mutilades s'envien per correu ordinari i Holmes aplica les seves capacitats de deducció a la telepatia. A "El rostre groc", veiem com per primer cop Holmes aplica un raonament erroni i fracassa estrepitosament en les seves deduccions, i en el terreny polític, Doyle mostra el seu jo més progressista a través del senyor Munro. "L'oficinista del corredor de borsa" és el cas d'un enrevessat frau a la borsa londinenca que en el fons és molt similar al de la lliga dels pèl-rojos. "La corbeta Gloria Scott" es remunta als anys d'universitat de Sherlock Holmes i és el seu primer cas, narrat per ell mateix, tot i que si t'ho mires bé en realitat Holmes no resol ni investiga res. A "El ritual dels Musgrave", Holmes toca extrems d'excentricitat respecte a la seva convivència amb Watson, i es remunta de nou als seus inicis, resolent al mateix temps un enigma ancestral de la família Musgrave i la desaparició de la minyona i el majordom. A "Els hisendats de Reigate", Holmes pateix un atac de nervis, Watson el porta de vacances al camp, i Holmes es fa l'enze per tal d'atrapar els malfactors. A "L'aventura del geperut", Holmes compadeix els lectors de les aventures criticant la tècnica de Watson, i igual que a El signe dels quatre, ens remuntem a les guerres d'independència de l'Índia. "El pacient intern" té a veure amb una revenja força misteriosa. A "L'intèrpret grec", una conversa casual sobre genètica porta Holmes a introduir per primer cop el seu germà Mycroft i el club Diògenes. "El tractat naval" és un cas que amenaça l'estabilitat de la diplomàcia internacional. Aquí, el detectiu Forbes de Scotland Yard es mostra especialment susceptible respecte al paper de Holmes en el cas, i hi apareix una dona policia, tot i que en un discretíssim tercer pla. Finalment, hi ha "El problema final", en què Holmes ha d'escapar a l'estranger del diabòlic i superintel·ligent professor Moriarty, que ha promès destruir-lo.
M'agrada: Sobretot, "El rostre groc", "El ritual dels Musgrave", "L'aventura del geperut", "L'intèrpret grec" i "El problema final".
No m'agrada: És un volum que perd una mica en comparació amb Les Aventures.