0:30 
Quan ets al mig d'una història, no és una història en absolut, sinó tan sols una confusió; un brogit fosc, una ceguesa, una destrossa de vidre esmicolat i fusta estellada; com una casa dins d'un remolí o un vaixell esclafat contra els icebergs o arrossegat pels ràpids, i ningú a bord és capaç d'aturar-ho. És després que es converteix en quelcom semblant a una història. Quan l'expliques, a tu mateixa o a algú altre. Aquesta novel·la de l'autora canadenca Margaret Atwood es va publicar per primer cop el 1996, però ha adquirit notorietat recentment a causa de la seva adaptació en forma de sèrie televisiva. És una novel·la molt complexa, que construeix una ficció absorbent i captivadora sobre uns fets reals sobre els quals han sobreviscut poques dades. Al voltant dels buits d'informació, Margaret Atwood construeix un relat apassionant sobre els prejudicis i la pressió social, la tensió entre el desig i la realitat, les trampes de la memòria i el fet mateix de construir relats. L'any 1843, a Toronto, hi va haver el judici per l'assassinat de Thomas Kinnear, un propietari, i la seva majordoma, Nancy Montgomery, al seu domicili. Els acusats van ser el mosso de quadra, James McDermott, que va ser condemnat a mort i executat, i la minyona de la casa, Grace Marks, una noia de tan sols quinze anys que acompanyava McDermott en la seva fugida als Estats Units. A causa de la seva joventut i la sospita que havia estat segrestada per McDermott, finalment se li va commutar la pena de mort per la cadena perpètua. Durant un període de temps va ser internada en una institució per a malalts mentals a causa dels seus atacs d'histèria i el seu somnambulisme. Al cap d'un temps va ser retornada al penal, se suposa que sota la sospita d'haver fingit les afeccions mentals. A part d'això, no hi ha gaire més informació fidedigna del cas. La crònica principal ens n'arriba a través dels escrits de Susanna Moodie, una autora de l'època que va entrevistar Grace Marks. Les incògnites són tan nombroses que hi ha prou motius per a l'especulació: no està clar si McDermott va actuar sol o Grace Marks va ser còmplice o fins i tot inductora dels assassinats, o si aquesta va ser tan sols una víctima innocent. El mòbil de l'assassinat tampoc no és gens clar: en l'època es va descriure com a crim passional, suposadament mogut per la gelosia de Marks respecte a Nancy Montgomery, que era l'amant de Kinnear. Tanmateix, el mòbil també podria haver estat purament material, ja que McDermott i Marks van fugir havent robat algunes possessions de Kinnear i Montgomery, o una revenja per part de McDermott, ja que aquest havia estat acomiadat per Montgomery dies enrere. En la novel·la, s'exploren totes les possibilitats de forma exhaustiva, en un relat que es composa de múltiples fragments i perspectives. El doctor Simon Jordan, un jove pioner en el camp de la psiquiatria, es disposa a escoltar el relat de Grace per tal de trobar un sentit als seus lapses d'amnèsia. Des del punt de vista privilegiat de Grace, de seguida ens n'adonem que és un personatge molt més articulat i intel·ligent del que dóna a entendre la seva aparença de noia humil i poc cultivada, ja que en tot moment es fan evidents les omissions deliberades que conté el seu relat. La brutalitat i opressió que Grace ha patit al llarg de la seva vida no sols se'ns intueixen a través d'aquests buits i omissions, sinó també a través de fragments de somnis i visions que Grace inclou en la narració i que convé interpretar com a elements amagats del seu subconscient que afloren en els fets. D'aquesta forma, Margaret Atwood explora les relacions d'explotació i manipulació que s'estableixen entre homes i dones, d'una banda, i entre diferents classes socials, de l'altra. Al llarg de la narració, observem el tractament desigual que pateixen homes i dones en societat, i com l'experiència femenina es va forjant a través d'aquestes injustícies, recorrent de vegades a la malaltia mental com a via d'escapament desesperada i macabra. A més, assistim a la hipocresia desplegada per les classes més altes a l'hora d'assumir aquests rols de gènere, com s'exemplifica principalment a través del comportament del doctor Jordan al llarg de la novel·la. Finalment, la interpretació última dels fets correspon als lectors, ja que, a través de les múltiples veus i possibilitats que desplega la història, no hi ha una versió dels fets que es pugui considerar definitiva. La novel·la és una lectura realment plena de tensió i d'ambigüitats, i ens ofereix una deconstrucció dels tòpics i de la societat a l'època victoriana que m'ha recordat força La dona del tinent francès de John Fowles. A mi, personalment, Alias Grace m'ha agradat força més que El conte de la serventa, tot i que la seva temàtica sigui similar. Si El conte de la serventa ens ofereix un relat futurista sobre on podrien arribar les coses, Alias Grace ofereix una anàlisi tremendament lúcida i crua de les tensions polítiques i construccions ideològiques que ens han portat fins al moment present. Una lectura imprescindible per a fans d'Atwood.
Sinopsi: Uns quinze anys després dels crims contra Thomas Kinnear i Nancy Montgomery, el doctor Simon Jordan es proposa entrevistar la convicta Grace Marks per tal de provar d'esclarir els fets autèntics i, d'aquesta forma, provar de determinar si Grace pateix algun trastorn mental. Tanmateix, el relat de seguida pren implicacions molt més sinistres i ambigües del que es podria suposar al principi, en tant que comencen a aflorar múltiples intencions i perspectives dels diferents implicats, i el punt de vista de Grace tampoc no és del tot sòlid, ja que el seu relat conté nombroses el·lipsis i contradiccions. A través del relat de Grace, el doctor Jordan es veu cada cop més lluny de la seva zona de confort, en tant que la seva tasca s'anirà complicant a mesura que s'hi vagi implicant més íntimament.
M'agrada: És un relat que no es deixa res al tinter respecte a les relacions de gènere i les seves implicacions polítiques, i que manté una intriga constant ben bé fins als últims capítols.