0:19 
La fantasia d'en Trout era que algú s'escandalitzés amb les seves petjades. Això li donaria l'oportunitat de replicar amb grandiositat: "Per què s'ofèn tant? Només estic utilitzant la primera impremta de la humanitat. Està llegint un titular viu i universal que diu: 'Sóc aquí, sóc aquí, sóc aquí.' "Esmorzar de campions es va publicar el 1973 i és la segona novel·la que llegeixo de l'autor nord-americà Kurt Vonnegut (1922-2007). Aquí fa gala del seu estil peculiar i del seu humor àcid fins a un punt corrosiu a l'hora de criticar la societat dels Estats Units, la seva cultura i la seva història, fins a fer-ne un pamflet extravagant i corprenedor de les misèries humanes i la desolació moral que poden arribar a afectar una societat sencera com si es tractessin d'una plaga mortífera. La societat nord-americana, basada en les nocions teòriques de la llibertat i el progrés, es descompon a un ritme vertiginós davant dels horrors de la guerra de Vietnam, les desigualtats racials, i l'abús i l'explotació a què es veuen sotmeses les seves classes baixes. El seu primer capítol obre amb un resum accelerat de la història dels Estats Units, o potser la seva versió apòcrifa i real, la que no ve als llibres d'història: amagada rere una façana de retòrica sobre el progrés, la llibertat, la igualtat i els drets per a tothom, el que es desplegarà a partir de 1492 és una dinàmica de genocidi, esclavitud, espoli i destrucció del medi ambient i del territori en virtut d'una suposada noció de progrés que, a la pràctica, es redueix a un concepte ben concret, representat amb el símbol del dòlar. Al llarg de la narració, assistirem al col·lapse d'aquest gran somni americà en la forma de l'empresari fet a si mateix, de manera que la misèria i una desolació sense horitzó final es convertiran en el destí dels protagonistes. El relat, com se'ns anuncia ben al principi de la novel·la, ens narra la trobada crucial entre dos personatges, l'empresari Dwayne Hoover, de la ciutat fictícia de Midland City al mig-oest americà, i Kilgore Trout, l'escriptor de novel·les de ciència-ficció que és un personatge recurrent a les obres de Vonnegut. Aquesta trobada serà decisiva per a tots dos personatges en molts sentits, però el que ens ofereix la novel·la són totes les circumstàncies, fortuïtes i casuals en la majoria dels casos, que portaran a aquest desenllaç. Pel camí, Vonnegut, en la figura del seu alter ego Philboyd Studge, ens ofereix la seva saviesa característica a l'hora d'explicar el procés creatiu de la seva novel·la: arrogant-se qualitats de Creador de l'Univers, Studge s'atura no sols a desgranar les desgràcies de la vida de Hoover i de Trout fins al moment present, sinó que també proveeix el relat amb informació detallada sobre la munió de personatges secundaris i casuals que aniran apareixent al llarg del viatge a Midland City. Homosexuals desterrats de la companyia humana, adolescents violades, negres condemnats a suplicar una feina pels racons (en el millor dels casos) o a la cadira elèctrica (en el pitjor), mestresses de casa abocades al suïcidi, i els efectes devastadors que la indústria dels antidepressius causa sobre el cervell humà són només un petit mostrari del que la societat americana té per oferir. Rere aquest retrat sense pal·liatius del moment present, als anys 70, se'ns ofereix també l'espectre de la història sobre aquest escenari dantesc: els fantasmes de la Gran Depressió, l'esclavitud i la posterior segregació dels negres, o l'explotació sistemàtica exercida per la indústria americana, són només notes marginals dins del relat, però que colpeixen precisament perquè toquen de ple la humanitat de les seves víctimes.
Sinopsi: L'any 1972, l'escriptor de novel·les de ciència-ficció Kilgore Trout rep una invitació a un Festival de les Arts a la ciutat de Midland City. Al principi es veu temptat de refusar, però després s'hi repensa perquè es proposa donar una lliçó vital als seus mecenes: mostrar en la seva persona una vida dedicada a les arts i abocada al fracàs. Una part de la novel·la és el viatge en autoestop de Trout per tal d'arribar a Midland City. L'altra meitat són les vicissituds d'un empresari de la ciutat, venedor de cotxes Pontiac, Dwayne Hoover, que es troba a punt del col·lapse nerviós sense saber-ho.
M'agrada: Com també m'agrada d'Escorxador-5, la humanitat incontestable de Vonnegut que llueix rere la seva façana de cinisme i d'humor negre. Que a moments em recordi la desesperació lúcida de Sam Savage també és un punt important a tenir en compte.