0:06 
No hi ha cap regió, cap cultura, cap nació avui dia que no hagi estat afectada pel colonialisme i les seves conseqüències. De fet, la modernitat es pot considerar un producte del colonialisme. Aquest llibre s'adreça a la descolonització de la modernitat. Aquesta col·lecció d'assajos de 2009, de l'autor kenyà Ngugi wa Thiong'o és una lectura molt profitosa per a aquells que busqueu una introducció pràctica i breu a les principals idees del pensament postcolonial avui dia. Si no coneixeu l'obra de Ngugi, pot ser una bona introducció, ja que condensa de forma breu i força senzilla de llegir els postulats teòrics de les seves principals obres assagístiques: Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre. Si heu llegit aquestes dues obres, el que exposa l'autor aquí no us resultarà nou. El títol del recull, Something Torn and New prové d'un poema de Kamau Brathwaite, i es podria traduir com Una cosa esquinçada i nova. Es refereix a la possibilitat d'una renaixença de la cultura africana en les llengües natives africanes, més que en les llengües europees adoptades durant el procés de colonització. Durant els diferents capítols que conformen l'assaig, remodelats a partir de conferències pronunciades per Ngugi en diferents ocasions, l'autor defensa aquesta Renaixença Africana com a necessitat per a l'emancipació de l'experiència neocolonial. Per més que les nacions colonitzades guanyessin la seva independència al llarg del segle vint, els queda recuperar la seva pròpia cultura, truncada dràsticament pels processos de dominació política, cultural i de pensament establerts pels colonitzadors. El llibre analitza el cas d'Irlanda com a experiència pilot del colonialisme, i la forma com la seva llengua pròpia, el gaèlic, va ser substituïda per l'anglès com a llengua de cultura i pràcticament esborrada del mapa fins a arribar al moment present. Això és el que els autors africans en llengües africanes proven d'evitar a tota costa, en tant que la pèrdua d'aquestes llengües suposaria la pèrdua de la memòria de l'opressió política i el trauma del passat. L'experiència colonial a Àfrica recull dos fenòmens diferenciats: l'esclavització d'una part de la població que va ser traslladada a altres parts del món - el que es coneix com a diàspora - i la colonització dins del continent, que incloïa la dominació política, econòmica i cultural per part dels colonitzadors, així com la brutal repressió de qualsevol moviment de resistència. Aquest procés de colonització és descrit en el llibre com a "desmembrament", que implica necessàriament una amnèsia col·lectiva forçada sobre les vides i la identitat perdudes. Aquest desmembrament passa per substituir les llengües natives per les del colonitzador, així com substituir tots els noms de lloc i de persona per uns noms nous imposats i controlats pel colonitzador. Ngugi wa Thiong'o és el nom familiar que Ngugi va recuperar a l'edat adulta, en tant que en la seva infància i joventut va ser anomenat, a l'anglesa, James Ngugi. El que Ngugi evoca en aquest llibre és la necessitat de remorar aquests fets traumàtics que queden enterrats en la psique col·lectiva: l'única forma de recuperar la identitat i la llibertat perdudes en el procés colonial. Durant tot el llibre, Ngugi juga amb la paraula anglesa remember que es pot llegir simultàniament com a "recordar" (el significat literal de remember) però també com a re-member o "re-membrar", és a dir, tornar a aplegar o unir els membres que havien estat dislocats en aquest "desmembrament" del cos colonitzat. En una explicació molt clara i un estil fluït, que es recolza constantment en les grans figures del pensament postcolonial i de la literatura africana del segle vint, Ngugi aporta el seu argument per tal reivindicar la rellevància de la literatura en les llengües africanes pròpies de cada autor, i defensa un pan-africanisme basat en el diàleg constant i obert entre les cultures del continent i les cultures de la diàspora. Lluny de rebutjar el cosmopolitisme i els intercanvis culturals, reivindica la traducció com a pont indispensable per tal de plantejar aquest debat, i també reclama polítiques lingüístiques que afavoreixin l'aprenentatge i el conreu de les llengües natives per tal de recuperar aquesta memòria perduda. Something Torn and New ens presenta una reflexió necessària i autèntica sobre el món en què vivim, i ens desafia a repensar el món de relacions polítiques, econòmiques i socials en termes d'opressió, repressió, lluita i alliberament.
Continguts: El primer capítol, "Pràctiques de desmembrament", explica succintament el procés de colonització a Àfrica, comparant-lo també amb el procés de colonització d'Irlanda. Una de les grans conseqüències d'aquest procés és el lingüicidi que, a través de la supressió de la llengua materna dels colonitzats, implanta la cultura i el sistema de valors dels colonitzadors en la ment dels colonitzats, amb la conseqüent alienació de la seva pròpia cultura. El segon capítol, "Visions re-membradores" explica la història del moviment Pan-Africà i dels moviments de Renaixença de la cultura negra arreu del món. Aquesta història està marcada per diferents debats sobre la raça i la identitat africana, des de la diàspora i des del continent, però la seva idea central és la supressió d'un trauma que a les víctimes de l'esclavitud i de la colonització se'ls va prohibir adreçar de forma adequada. Ngugi reivindica aquí aquesta memòria soterrada, a la vegada que denuncia la supressió de les llengües natives com a part d'aquest procés d'alienació. El capítol tercer, "Memòria, Restauració i Renaixença Africana" reivindica els moviments polítics i d'alliberament en els països colonitzats del continent africà com a moviment paral·lel al Renaixement occidental: igual que aquesta etapa de la història va reivindicar les llengües vernaculars en oposició al llatí, així la Renaixença Africana ha de redescobrir les llengües africanes com a llengües de cultura i d'ensenyament. Per això, les traduccions entre aquestes llengües i entre aquestes i les occidentals són necessàries en aquesta dinàmica de re-membrament o memòria. El quart i darrer capítol, "Del Color a la Consciència Social" reivindica l'experiència de Sudàfrica com a model per a aquesta Renaixença política i cultural dels països africans. La consciència de l'opressió i de la desigualtat han estat bàsiques per mantenir la lluita i la resistència contra el règim colonial en el passat. De la mateixa forma, cal recuperar aquesta consciència pel que fa a les llengües africanes, com a mitjà per recuperar una memòria de la identitat africana.
M'agrada: És una lectura molt agradable i amena en la seva claredat i concisió. M'agrada especialment el paral·lelisme dibuixat amb el cas irlandès, en què es fan clares les connexions profundes entre les experiències colonials arreu del món.
En podeu llegir uns fragments aquí.