0:35 Al matí següent, Telèmac es dirigeix al palau mentre Odisseu es posa a pidolar per la ciutat. Quan Telèmac es presenta davant dels pretendents, tothom el mira amb admiració. (És la gràcia que Atena li ha donat per semblar més poderós però, des del punt de vista de la narració, sabem que prové d'un viatge iniciàtic i que ara és un adult.) Després del bany i del banquet, Telèmac li explica les seves aventures a Penèlope, i l'endeví Teoclimen, el nouvingut d'Esparta acollit per Telèmac, vaticina el retorn d'Odisseu.
Mentre Odisseu i Eumeu es dirigeixen a la ciutat, es creuen amb el cabrer Melanteu, que agredeix Odisseu amb una puntada de peu. Quan Odisseu i Eumeu arriben al palau, el primer que els rep és el gos ancià Argos, que malviu com pot entre els fems i està ple de paparres. Després de reconèixer el seu amo, Argos mor. Argos era el nom d'un gegant de cent ulls que treballava com a guardià per a la deessa Hera: el gos Argos, per tant, rep el nom per les seves qualitats de guardià fidel. Però, al capdavall, vint anys canins són vint anys canins, i Argos expira només reconèixer el seu amo.
M'encanta la forma com Seth Benardete interpreta aquest episodi al seu llibre L'arc i la lira, només començar al primer capítol. L'assemblea a Ítaca no ha estat convocada en vint anys, de forma que la vida política de l'illa ha quedat paralitzada tot aquest temps. Argos no pot morir fins que no arriba el seu amo de nou a l'illa. Com si es tractés d'un conte de fades, l'absència d'Odisseu ha paralitzat el temps mateix a l'illa, i la majoria d'edat de Telèmac i la mort d'Argos marquen el moment en què el temps es posa en marxa de nou. La interpretació es troba a:
- Seth Benardete, The Bow and the Lyre. Lanham: Rowman & Littelfield, 2008. (p 8-9)
Des de la seva cambra, Penèlope demana a Eumeu que li porti el foraster per demanar-li notícies d'Odisseu, i interpreta un gran esternut de Telèmac com a bon presagi. Odisseu evita la trobada amb Penèlope i la posposa fins a la nit, per evitar la curiositat dels pretendents.
La geografia de l'Odissea
Al principi d'aquest capítol, Telèmac relata a Penèlope les seves aventures tornant enrere als capítols tercer i quart, al viatge a Pilos i Esparta. Reconstruir la geografia de l'Odissea és complicat perquè Homer utilitza localitzacions reals quan la història, suposadament, és realista, és a dir, quan els personatges es mouen en el món familiar, conegut, i hospitalari de les relacions socials i polítiques. En canvi, quan Odisseu travessa el mirall i accedeix al món inhòspit i estrany dels monstres i la bruixeria, la geografia es torna molt més difusa, per no dir directament que Homer referencia llocs totalment imaginaris.
Per més intents que s'han fet de localitzar les illes concretes a què podrien haver correspost la terra de Calipso, la dels ciclops o la dels lotòfags, no sé fins a quin punt té sentit voler-ho fer. És com pretendre situar en un mapa Macondo, l'escola de Hogwarts o la fàbrica de xocolata de Willie Wonka. Als següents mapes he indicat la part realista, recognoscible, i deixem una mica com a misteri literari on podrien haver estat les altres illes que Odisseu ha anat visitant al llarg del seu camí:
Per començar, la que està marcada en vermell és l'illa d'Ítaca, en l'actualitat. La gran que té al costat és Cefalònia, la de sota és l'actual Zante (Zákynthos, en grec) i la de dalt, que està enganxada al continent, és Lèucada. El conjunt forma les illes jòniques, i és d'aquí d'on provenen els pretendents. També hi ha controvèrsia sobre si l'Ítaca actual correspon realment a l'Ítaca homèrica. Hi ha interpretacions dels accidents geogràfics descrits al text que la identificarien amb Cefalònia, amb Lèucada, o fins i tot amb alguna península del continent, ja que al text no es diu explícitament que Ítaca sigui una illa. Però suposem, per simplificar, que l'Ítaca del text i l'actual coincideixen.
 |
| Viatge de Telèmac |
 |
| Darrera etapa del viatge d'Odisseu |
El senyal vermell marca la localització de les ruïnes de Troia descobertes per Schliemann. El cercle vermell que hi ha al nord marcaria la zona on viuen els cícons i, per tant, la fletxa vermella indica la primera etapa del viatge d'Odisseu. A partir d'aquí, l'heroi transita un terreny imaginari, per això no m'he aventurat a marcar un recorregut. En verd hi ha el viatge de Telèmac, que es veu més clar al mapa de més amunt, i en blau hi ha l'última etapa del viatge d'Odisseu, de Corfú (feacis) fins a Ítaca com també hem vist més amunt. En lila i amb un interrogant al costat he marcat les illes de Malta, que serien una localització possible - una de les més probables, de fet - per a la imaginària Ogígia de Calipso, última parada en el viatge d'Odisseu abans d'arribar a feacis. El recorregut que fa Odisseu durant els anys de penalitats podrien circumscriure's a aquesta àrea que es veu al mapa, però també es podria tractar d'una àrea més gran. Altres hipòtesis per a l'illa d'Ogígia s'han situat a les Balears, o a l'illot Perejil prop de la costa de Ceuta. Malta sembla més plausible, però, si es té en compte la distància recorreguda i el temps de navegació que apareixen al relat.