10:08 Per estrany que pugui resultar arribats a aquest punt, la major part d'aquest capítol se centra en una baralla entre dos captaires a la porta del palau d'Ítaca. Sembla més una pel·lícula de Fellini que un poema èpic de l'antiguitat.
Odisseu s'enfronta amb Iros, el pidolaire resident al palau d'Ítaca, que no està disposat a perdre la seva posició privilegiada a la porta del palau. Els dos pidolaires s'amenacen mútuament de paraula, i quan es disposen a arribar a les mans, els pretendents es mostren interessats en l'espectacle. Tanmateix quan el pidolaire foraster es treu la roba per lluitar, tots es meravellen dels seus músculs i la seva vigoria. Se segueix la lluita entre els dos pidolaires, que Odisseu guanya amb facilitat. Un cop ha vençut, adverteix a un dels pretendents, Anfínom, dels perills imminents que els esperen.
Amb la bellesa divina que li infon Atena, Penèlope es presenta davant dels pretendents i els retreu la seva actitud. Finalment els reclama que presentin obsequis per tal que ella pugui escollir un marit definitivament. Mentrestant, Odisseu s'enfronta a Melanto, una de les serventes infidels i amant d'Eurímac, i a continuació també discuteix amb Eurímac. Després del banquet, Telèmac ordena als pretendents que vagin a dormir a les seves cases, i aquests se sorprenen de la seva gosadia, tot i que li fan cas.
 |
| Penèlope de N. C. Wyeth (1929) |
Un dels episodis més determinants d'aquest capítol és el moment que Penèlope es presenta davant dels pretendents amb la bellesa que li ha infós Atena. Contrasta fortament amb l'episodi de la baralla dels pidolaires i les múltiples agressions i menyspreus que Odisseu ha hagut de suportar fins ara. Però, què es considerava bellesa en aquest context?
Bellesa a l'antiga Grècia
El concepte de bellesa i el de bondat a l'antiga Grècia anaven associats. Seria l'època clàssica la que portaria aquesta associació als extrems amb la filosofia platònica, però en aquest període arcaic podem entendre, pel que hem anat veient fins ara de la lectura, que d'alguna forma la bellesa s'associa a la vigoria i a l'habilitat física. L'art grec ens proporciona multiplicitat de models de cossos ben proporcionats, que reflectirien l'ideal de bellesa de l'època. En els textos literaris veiem com la bellesa sovint es defineix per l'efecte que té en els que l'observen, més que per les qualitats particulars de la persona bella, com veiem en aquest cant divuitè.
Per a les dones, el cos bell s'identificava amb els malucs amples i la pell blanca, i l'ideal últim de bellesa eren els cabells rossos tirant a vermells. L'oli d'oliva era un element cosmètic important, que servia per netejar i il·luminar la pell, tant per a dones com per a homes. La pell s'emblanquia amb cosmètics derivats del plom, i els ulls s'enfosquien amb pigments fets amb carbó i cendres. També s'utilitzaven pigments derivats de substàncies naturals per a enrogir les galtes i els llavis. Una de les parts més curioses, possiblement, era l'estàndard de bellesa per a les celles, que es preferien negres i espesses, i que durant alguns períodes, fins i tot es preferien connectades.
 |
| Peplos Kore Museu de l'Acròpolis d'Atenes. Font |
La informació l'he extreta de:
- Ancient Greek Clothing and Beauty de John Green a Classroom.
- Cosmetics in Ancient Greece de Shannon Leigh O'Neil a Classroom.
- Would you be beautiful in the ancient world? a BBC News Magazine.
- Sex and Death in Homer de C. D. C. Reeve, a la revista Aeon.