Antoni Defez: "Serà el coronavirus l'inici de l'oportunitat de la Xina?"

Continuem amb la sèrie de qüestionaris a distints intel·lectuals del país que parlen del futur d’Europa després del coronavirus. El quart qüestionat és Antoni Defez, filòsof que exerceix la docència a la Universitat de Girona, nascut a València el 1958 i guanyador l’any 2008 del premi Joan Fuster d’Assaig dels Octubre, impartit per l’editorial 3i4, amb l’obra Realisme i nació: un assaig de filosofia impura.

Per Manuel Lillo

Publicat a la revista El Temps: 07.05.2020

-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?

-No és fàcil endevinar el futur, però atès que el futur sol assemblar-se al passat sobretot en allò que és pitjor, crec que la idea d'una Europa com a societat de benestar i progrés dependrà, si de cas i quan s'acabe tota aquesta situació, més dels grans interessos econòmics i geopolítics que no de les necessitats i aspiracions reals dels ciutadans i dels pobles que la integren. La crisi del coronavirus ha posat de relleu un altre cop que Europa és, per a uns, un gran mercat i, per altres, només una idea, una idea amb escasses materialitzacions. I això explicaria que la falta de lideratge i de política comuna de la Unió: que campi cadascú com puga ha estat de moment la resposta. Una mala notícia, sens dubte. I tanmateix, no podríem dir que es tracte d'un problema exclusivament europeu: tampoc els Estats Units estarien mostrant cap capacitat de lideratge a nivell mundial, com tampoc a nivell intern no ho estaria fent el govern federal. Per contra, i no tan curiosament com podríem pensar, és la Xina la que en alguns moments sembla assumir aquest paper d'alguna manera. No és la Xina la que ens proporciona mascaretes, guants i respiradors, és a dir, la nostra seguretat? I així, no serà el coronavirus el començament de la seua oportunitat? Capitalisme sense liberalisme i democràcia, capitalisme amb la boca tapada?

-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?

-Com és ben sabut, la deriva autoritària ja fa temps que avança, ací i arreu. Aprofita el malestar social per imposar un pensament i un sentiment caracteritzat per la simplicitat: la simplicitat del ximple. I sense matisos, sense la idea que cada cas és cada cas i potser necessita la seua medecina, sense respecte a les diversitats i sense justícia social, la democràcia tendeix a desaparèixer o a esdevenir de mala qualitat. I què pot fer la democràcia per contenir l'autoritarisme? Doncs només una cosa: no ser simplement democràcia formal, sinó democràcia real, és a dir, no ser simplement una democràcia de la llibertat i la igualtat davant la llei, sinó també i sobretot una democràcia que possibilita una vida digna als ciutadans. En altres paraules: fer real allò que el lema de la Revolució Francesa etiquetava com a "fraternitat": fer que tot ciutadà pense que paga la pena viure en la societat en què viu.

-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?

-Tornant al que he suggerit abans, tot indica que Europa no serà el que prometia ser. Amb tot, espero equivocar-me i que aquells que tenen el poder real entenguin que liberalisme, democràcia i justícia (benestar) social és que el ha definit Europa els darrers temps. Els que tenen el poder i, és clar, en general els ciutadans europeus... I si no fos aquest el cas, si cada estat i cada gran empresa només busca només el seu benefici propi, i si els ciutadans europeus es limiten a contemplar el que passa, potser fent seua alguna mena d'autoritarisme, doncs aleshores tindrem, com deia, un mena de capitalisme sense liberalisme i sense democràcia. I si això passara, és difícil imaginar l'existència d'una Unió Europea. Quin sentit tindria ser, sentir-se i anomenar-se europeu o europea?