UN ARBRE
La tragèdia no és que es doblegue l'arbre,
sinó que es trenque...
L. Wittgenstein.
Tombat per un vent àrid,
devastat pel foc,
per l'hivern cremat, caigut,
esberlat pel colp eixut, elèctric del raig,
ofegat pels dits tendres de les heures…
Un arbre pot morir de moltes maneres,
no sols romput pel tall diàfan dels homes.
Esvelt encara pot secar-se,
i lentament ser abís,
mirada tènue,
respiració àrdua
que dóna per perdut
allò que es veu ja perdut...
I absorbir un últim buit,
i un altre llamp.
I en l'espasa freda de la llum
deixar anar aquesta imatge,
el record extrem
de la líquida geografia del temps...
Hi ha moltes maneres com pot morir un arbre,
i ser només fusta, llenya dorment,
reflex en l'aire.
(Publicat en L'Espill nº 13, Universitat
de València- Edicions 3 i 4, València, 2003)
