Mostra la font per a Parmènides

'''Parmènides d'Elea''' (570 aC - 475 aC, en grec Παρμενίδης) fou un dels [[filosofia|filòsofs]] més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels [[Filòsofia presocràtica|presocràtics]]). Recollint la contraposició de [[Xenòfanes]] entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de [[Xenòfanes]], mestre de [[Zenó d'Elea]] i, sembla, mestre de [[Melissos]].

==L'ésser i el no ésser==

Partint de la màxima "L'ésser és i el no ésser no és" desenvolupa una teoria de l'[[ontologia]] que ha perdurat segles.

Segons ell l'ésser, per definició, ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) entre ells, per a distingir-ne un de l'altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix).

Pel mateix motiu l'ésser ha de ser infinit, il·limitat, o estaria envoltat pel no ésser. Igualment ha de ser etern, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser, absurd lògic.

Aquesta eternitat i immutabilitat de l'ésser li fa dir que tots el canvis són fruit de l'engany dels sentits, canvien les coses singulars però no la substància, l'ésser. [[Plató]] recollí aquesta doctrina, radicalment oposada a la d'[[Heràclit]].

==Epistemologia==

Vies de coneixement segons Parmènides:
#La via de la veritat - l'ésser és i el no ésser no és.
#La via de l'opinió - l'ésser i el no ésser són (els sentits ens enganyen).
#La via impracticable - l'ésser i el no ésser no són.

[[Categoria:Filòsofs]]