Mostra la font per a Pirró d'Elis

[[Pirró d'Elis]], (en [[Grec antic|grec]] Πύρρων ο Ηλείος) ([[360]] - [[270]]) natural d'[[Elis]], ciutat provincial al nordest del [[Peloponès]], [[Grècia]], fou el primer [[filòsof]] [[Escepticisme|escèptic]] que va fer del [[dubte]] el problema central de tota la seva filosofia. 

Es coneix la seva existència a través dels seus deixebles, entre ells [[Timó (filòsof)|Timó]]. Tot i així, el document més important de l'[[escepticisme]] pirrònic és l'[[Esboç de l'Escepticisme pirronià]] de [[Sext Empíric]], ja que Pirró no va deixar cap document escrit. Com [[Sòcrates]], devia considerar la seva filosofia més aviat una pràctica que una teoria.  

Segons [[Sext Empíric]], l'escèptic es diferencia del dogmàtic (que creu d'haver trobat la veritat: [[Aristòtil]], [[Estoics]] i [[epicureisme]]) i del dogmàtic negatiu (que creu que no és possible de trobar la veritat: [[Acadèmia Nova]]) per ser el cercador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió d'igual força argumentativa: dins de l'aigua el rem sembla doblat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com és en realitat? La resposta de l'escèptic és que sembla que no es pot saber i, llavors, s'asbté de qualsevol judici ([[epoché]]). Com no li molestarà més aquesta qüestió, l'ànima mantindrà tranquil⋅la: es troba en l'estat de l'[[ataraxia]]). 

Tanmateix, el pirrònic no formula la tesi que qualsevol saber és impossible (a diferència de l'escepticisme modern); ho viu en el procés de contrarestar opinions diferents. Així doncs, es pot descriure el pirronisme com a mètode, però no com a teoria.


[[Categoria:Filòsofs]]