Mostra la font per a Zenó d'Elea

'''Zenó d'Elea''' (490 aC-430 aC), deixeble de [[Parmènides]] i, potser, conegut de [[Melissos]], va passar a la història per les seves [[aporia|apories]],  que es presentaven com a consequències de la concepció parmenidiana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. (També feu apories en defensa de la hipòtesis de ''la unitat de l'ésser'' (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe)).

*Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament.  En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.

*Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga.

El ressó d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la [[matemàtica]] i la [[física]], a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.

[[Categoria:Filòsofs]]