Determinisme: Diferència entre les revisions

Revisió del 10:27, 10 jul 2007

Definició

De manera general podem entendre el determinisme com aquell moviment o tendència que postula, que tot el que hi ha hagut, hi ha i haurà, i tot el que ha succeït, succeeix i succeïrà, està ja d'antuvi fixat, condicionat i establert, de tal manera que no pot succeir o haver-hi res de diferent. Dins d'aquesta acepció general hi podem incloure aquelles teories que creuen en l'existència d'un destí inevitable o predestinació ( un exemple el podem trobar en les antigues escoles gregues com la de l'estoïcisme).

De totes maneres, cal distingir aquest sentit general de determinisme, d'un altre més estricte, que entèn el determinisme com un condicionament previ de tots els fenòmens de la naturalesa, associat a una causalitat que regeix tot l'univers.

Actualment el determinisme es relaciona amb el mecanicisme, tendència dominant en la ciència del s.XX. De fet aquest determinisme com mecanicisme no és més que predeterminació de l'acció en els seus antecedents, i no com que no és susceptible de prova, és considerat com a simple hipòtesi, de caràcter metafísic o científic. El determinisme ha provocat molts debats i els deterministes més radicals han afirmat que no només els fenòmens naturals estan sotmesos a lleis, sinó també les accions humanes.

Es considera que un sistema és determinista quan compleix els següents requisits :

1. És un sistema tancat.
2. El sistema ha d'abastar elements, esdeveniments o estats del mateix tipus.
3. No ha d'estar determinat exteriorment.
4. S'ha de donar dins d'una mateixa seqüència temporal.

Tipus de determinisme

• Determinisme biològic: existència d'un condicionament fisiològic inscrit en els gens, en el cas de l'ésser humà; i l'existència d'unes lleis inalterables en la naturalesa a la qual estarien sotmesos tots els fenòmens naturals. D'alguna manera estariem preprogramats pels gens i no seriem més que un organisme al servei d'aquests. (Dawkins)

• Determinisme psicològic: el nostre comportament estaria condicionat per motivacions internes o externes i pel propi coneixement, que seria entès com a dictador de les normes de conducta. (Watson, Skinner...)

• Determinisme social: l'àmbit social com a condicionador del nostre comportament al llarg de la vida. (Marx)

• Determinisme físic: tot l'univers és una gran màquina, i l'ésser humà no és més que una peça d'aquesta gran màquina còsmica. (Laplace)

A partir de les teories generals de la relativitat i de la mecànica quàntica la noció de determinisme, en sentit absolut, ha entrat en crisi. Així M.Planck afirma que: "Per poder salvar la hipòtesi del determinisme rigorós és necessari pensar en un Esperit ideal capaç d'abraçar tots els processos físics que es desenvolupen al mateix temps i per tant, predir amb certesa i amb tot detall qualsevol procés físic". D'aital manera, l'abandó de la causalitat necessària i del determinisme absolut, que havia fet de la causalitat el principi universal de coneixement científic, sembla ser sancionat, tot i que això no implica una acceptació automàtica de l'indeterminisme, del reconeixement de l'atzar o l'arbitri absolut en el conjunt de la naturalesa. S'accepta un determinisme restringit, dèbil o imperfecte, fonamentat en el reconeixement de que no totes les possibilitats són igualment probables.