Presocràtic: Diferència entre les revisions
m |
m |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma: | Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma: | ||
| − | == [[Monistes]] == | + | == [[Monisme|Monistes]] == |
*[[Escola de Milet]] | *[[Escola de Milet]] | ||
**[[Tales de Milet|Tales]] | **[[Tales de Milet|Tales]] | ||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
**[[Melissos]] | **[[Melissos]] | ||
| − | == [[ | + | == [[Pluralisme|Pluralistes]] == |
*[[Empèdocles]] | *[[Empèdocles]] | ||
*[[Anaxàgores]] | *[[Anaxàgores]] | ||
Revisió del 00:47, 13 jul 2007
Se sol anomenar Presocràtics als filòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen.
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.
Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.
Del Mite al Logos
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).
Miracle Grec
El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:
Monistes
- Escola de Milet
- Escola pitagòrica
- Escola d'Efes
- Escola d'Elea
