Lliure albir: Diferència entre les revisions
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | El '''lliure albir''' és la hipotètica capacitat dels agents [[racionalitat|racionals]] de poder exercir control sobre les seves accions. | |
| − | + | Afrontar aquesta qüestió ha requerit comprendre la relació entre la [[llibertat]] i la [[causalitat|causa]], així com esbrinar si les lleis de la natura són causalment [[determinisme|determinístiques]]. Les diverses postures [[filosofia|filosòfiques]] sobre el tema difereixen en la seva opinió sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no – [[determinisme]] contra [[indeterminisme]] – així com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme – [[compatibilisme]] contra [[incompatibilisme]]. Així doncs, els deterministes convençuts argumenten que l'univers és determinístic, i que això fa que el lliure albir sigui impossible. | |
| + | |||
| + | El principi del lliure albir té connotacions [[religió|religioses]], [[ètica|ètiques]] i [[ciència|científiques]]. Per exemple, en l'àmbit religiós, el lliure albir pot implicar que una [[deïtat]] [[omnipotent]] no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En ètica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'àmbit científic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el [[cervell]] i la [[ment]], no estan completament determinades per la [[causalitat]] física. La qüestió del lliure albir ha estat un tema central des dels començaments del pensament filosòfic. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Conceptes]] | ||
Revisió de 12:18, 29 abr 2008
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Afrontar aquesta qüestió ha requerit comprendre la relació entre la llibertat i la causa, així com esbrinar si les lleis de la natura són causalment determinístiques. Les diverses postures filosòfiques sobre el tema difereixen en la seva opinió sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no – determinisme contra indeterminisme – així com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme – compatibilisme contra incompatibilisme. Així doncs, els deterministes convençuts argumenten que l'univers és determinístic, i que això fa que el lliure albir sigui impossible.
El principi del lliure albir té connotacions religioses, ètiques i científiques. Per exemple, en l'àmbit religiós, el lliure albir pot implicar que una deïtat omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En ètica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'àmbit científic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el cervell i la ment, no estan completament determinades per la causalitat física. La qüestió del lliure albir ha estat un tema central des dels començaments del pensament filosòfic.
