Abstracció: Diferència entre les revisions
m |
|||
| (12 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat ([[ | + | Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la [[realitat]]). |
| − | [[ | + | El verb grec que es tradueix per 'abstreure', s'usava comunament per designar l'acte de treure alguna cosa d'alguna cosa, separar alguna cosa d'alguna cosa, privar a algú d'alguna cosa, posar una mica a part, arrencar alguna cosa d'alguna cosa, etc. El corresponent nom és que es tradueix per 'abstracció' i que significa l'acció i efecte de «treure», «arrencar», «privar», «separar», etc. |
| + | |||
| + | El verb llatí abstraho (abstrahere) es va usar en diversos contexts per designar les operacions de separar, destacar, arrencar del, allunyar-se de, renunciar a, sostreure, etcètera. Exemples de tals usos són: abstrahere.... i sinu patriae = arrencar algú de la seva terra natal; ''abstrahere.... de conspectu matris'' = arrencar algú del pit de la seva mare; ''senectus a rebus gerendis abstrahit'' = la senectut (els vells) es retira dels assumptes públics; ''omnia in duas parts abstracta sunt'' = l'Estat (literalment: els tots) s'havia dividit en dos camps; ''animus a es corpore abstrahit'' = l'ànima es troba separada del cos. | ||
| + | |||
| + | Els termes 'abstreure' i 'abstracció' (o els corresponents vocables grecs i llatins) van ser usats per filòsofs antics i medievals en sentits diversos, encara que d'alguna manera anàlegs, però especialment des d'[[Aristòtil]] aquests termes van començar a adquirir, al costat dels seus usos més corrents, certs significats «tècnics» o «especialitzats». Aquests són els que s'han concretat en la noció d'abstracció com a l'acció i efecte de separar conceptualment alguna cosa d'alguna cosa, això és, de posar alguna cosa (alguna característica o propietat, sobretot) mentalment a part. | ||
| + | |||
| + | Es pot posar a part en aquest sentit una característica o una propietat d'un objecte -per exemple, un determinat color o una determinada forma, de tal o qual determinat objecte-, a fi de considerar aquesta característica o propietat «separadament»; però es pot així mateix posar a part el que s'estima que és una característica o propietat comuna a diversos objectes -per exemple, el color blau de diversos objectes blaus- i considerar llavors el que es posa a part com a una mica «general» o «universal». Es pot així mateix posar a part certs «objectes» -per exemple, el cercle o el triangle, considerats «separadament» dels objectes circulars o triangulars, o de possibles objectes circulars o triangulars (es pot «posar a part» un miriàgon, encara que no hi hagi cap objecte de mil costats). | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Category:Conceptes|Abstracció]] | ||
Revisió de 00:22, 9 nov 2007
Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la realitat).
El verb grec que es tradueix per 'abstreure', s'usava comunament per designar l'acte de treure alguna cosa d'alguna cosa, separar alguna cosa d'alguna cosa, privar a algú d'alguna cosa, posar una mica a part, arrencar alguna cosa d'alguna cosa, etc. El corresponent nom és que es tradueix per 'abstracció' i que significa l'acció i efecte de «treure», «arrencar», «privar», «separar», etc.
El verb llatí abstraho (abstrahere) es va usar en diversos contexts per designar les operacions de separar, destacar, arrencar del, allunyar-se de, renunciar a, sostreure, etcètera. Exemples de tals usos són: abstrahere.... i sinu patriae = arrencar algú de la seva terra natal; abstrahere.... de conspectu matris = arrencar algú del pit de la seva mare; senectus a rebus gerendis abstrahit = la senectut (els vells) es retira dels assumptes públics; omnia in duas parts abstracta sunt = l'Estat (literalment: els tots) s'havia dividit en dos camps; animus a es corpore abstrahit = l'ànima es troba separada del cos.
Els termes 'abstreure' i 'abstracció' (o els corresponents vocables grecs i llatins) van ser usats per filòsofs antics i medievals en sentits diversos, encara que d'alguna manera anàlegs, però especialment des d'Aristòtil aquests termes van començar a adquirir, al costat dels seus usos més corrents, certs significats «tècnics» o «especialitzats». Aquests són els que s'han concretat en la noció d'abstracció com a l'acció i efecte de separar conceptualment alguna cosa d'alguna cosa, això és, de posar alguna cosa (alguna característica o propietat, sobretot) mentalment a part.
Es pot posar a part en aquest sentit una característica o una propietat d'un objecte -per exemple, un determinat color o una determinada forma, de tal o qual determinat objecte-, a fi de considerar aquesta característica o propietat «separadament»; però es pot així mateix posar a part el que s'estima que és una característica o propietat comuna a diversos objectes -per exemple, el color blau de diversos objectes blaus- i considerar llavors el que es posa a part com a una mica «general» o «universal». Es pot així mateix posar a part certs «objectes» -per exemple, el cercle o el triangle, considerats «separadament» dels objectes circulars o triangulars, o de possibles objectes circulars o triangulars (es pot «posar a part» un miriàgon, encara que no hi hagi cap objecte de mil costats).
