Autonomia: Diferència entre les revisions
m |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 5: | Línia 5: | ||
Dins l''''àmbit polític i jurídic''', l'autonomia es refereix a la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies. Aquest concepte també es coneix com a autonomia jurídica. | Dins l''''àmbit polític i jurídic''', l'autonomia es refereix a la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies. Aquest concepte també es coneix com a autonomia jurídica. | ||
Dins l'àmbit constitucional, una autonomia es refereix a la capacitat de les divisions polítiques i administratives d'un Estat per a gestionar llurs afers interiors de manera lliure i directa. | Dins l'àmbit constitucional, una autonomia es refereix a la capacitat de les divisions polítiques i administratives d'un Estat per a gestionar llurs afers interiors de manera lliure i directa. | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Conceptes|Autonomia]] |
Revisió de 11:33, 18 juny 2007
L'autonomia (del grec auto i nomos, "un mateix" i "llei") en el seu sentit més estricte significa lliure de l'autoritat externa. L'autonomia és un concepte moral, polític i filosòfic, i depenent del seu context pot tenir diferents connotacions o significats.
Dins l'àmbit filosòfic, l'autonomia es refereix a la capacitat o facultat dels individus racionals per a prendre decisions informades i sense cap tipus de coerció o força externa. Aquest concepte també es coneix com a autonomia volitiva o autonomia de la voluntat, o lliure voluntat. Dins l'àmbit de la moral, l'autonomia es refereix al fonament per determinar la responsabilitat de les accions pròpies. Dins l'àmbit polític i jurídic, l'autonomia es refereix a la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies. Aquest concepte també es coneix com a autonomia jurídica. Dins l'àmbit constitucional, una autonomia es refereix a la capacitat de les divisions polítiques i administratives d'un Estat per a gestionar llurs afers interiors de manera lliure i directa.