Substància: Diferència entre les revisions
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | AMINTILIANO: | + | AMINTILIANO: fou el primer en utilitzar el terme de substància. |
== ÈPOCA ANTIGA == | == ÈPOCA ANTIGA == | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
'''MILESIS''': | '''MILESIS''': | ||
| + | |||
Tales= aigua; | Tales= aigua; | ||
| Línia 28: | Línia 29: | ||
PLATÓ: la substància = les idees. | PLATÓ: la substància = les idees. | ||
| − | ARISTÒTIL: substància: causa | + | ARISTÒTIL: substància: causa immanent de l'existència de les coses naturals. És l'essència expressada en la definició. El que no és afirmat d'un subjecte ni es troba en ell. Cosa determinada. |
Substància com a categoria del ser: MATÈRIA + FORMA; Hilemorfisme; ÉSSER= SUBSTÀNCIA+ ACCIDENTS ( 9 categories). Substància primera: la que no és afirmada d'un subjecte ni es troba en ell. Quelcom | Substància com a categoria del ser: MATÈRIA + FORMA; Hilemorfisme; ÉSSER= SUBSTÀNCIA+ ACCIDENTS ( 9 categories). Substància primera: la que no és afirmada d'un subjecte ni es troba en ell. Quelcom | ||
que podria ser encara que no existís una altre cosa. Subs. 2ona. el que es diu o es pot dir de la substància primera. | que podria ser encara que no existís una altre cosa. Subs. 2ona. el que es diu o es pot dir de la substància primera. | ||
| Línia 39: | Línia 40: | ||
Subst. Completes: - Raó de l'espècie: àngels. | Subst. Completes: - Raó de l'espècie: àngels. | ||
| − | - Raó de la | + | - Raó de la substantcialitat: no existeix en una altre cosa |
| − | Subst. Incompletes: - Raó | + | Subst. Incompletes: - Raó d'espècie: ànimes humanes |
| − | - Raó de | + | - Raó de substantcialitat: poden existir en una altre cosa. |
ESCOLÀSTICS: faran servir substàncies per referir-se a essència. | ESCOLÀSTICS: faran servir substàncies per referir-se a essència. | ||
| Línia 51: | Línia 52: | ||
RACIONALISME: | RACIONALISME: | ||
| − | DESCARTES: allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altre | + | DESCARTES: allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altre cosa per existir (metafísica). Només Déu és veritablement substància; no necessita res més per existir ja que la seva essència implica la seva existència. |
| − | cosa per existir (metafísica). Només Déu és veritablement | + | |
| − | substància; no necessita res més per existir ja que la seva essència | + | |
| − | implica la seva existència. | + | |
| − | LEIBNIZ: El ser que subsisteix en si mateix, és "el que té | + | LEIBNIZ: El ser que subsisteix en si mateix, és "el que té un principi d'acció en sí mateix". Els predicats han d'estar inclosos en el subjecte |
| − | un principi d'acció en sí mateix". Els predicats han d'estar | + | |
| − | inclosos en el subjecte | + | |
| − | SPINOZA: allò que és en si i és per si mateix, allò | + | SPINOZA: allò que és en si i és per si mateix, allò a on el concepte no necessita per ser format, del concepte de cap altre cosa. |
| − | a on el concepte no necessita per ser format, del concepte de cap altre cosa. | + | |
| − | LOCKE: vol demostrar com s'origina la idea complexa de substància individual. | + | LOCKE: vol demostrar com s'origina la idea complexa de substància individual. Concebeix que hi hagi fenòmens existents, per dir-ho així, en si mateixos. Ell suposa que hi ha quelcom així com un substracte material, del que no sabem res. |
| − | Concebeix que hi hagi fenòmens existents, per dir-ho | + | |
| − | si mateixos. Ell suposa que hi ha quelcom així com un substracte material, | + | |
| − | del que no sabem res. | + | |
| − | BERKELEY. Ell diu: si ser és percebre, no hi ha sinó "percepció" | + | BERKELEY. Ell diu: si ser és percebre, no hi ha sinó "percepció" i subjecte percebut. No hi ha substàncies materials. Però hi ha una causa de les percepcions o idees percebudes, i és la substància |
| − | i subjecte percebut. No hi ha substàncies materials. Però hi ha | + | |
| − | una causa de les percepcions o idees percebudes, i és la substància | + | |
espiritual o 2 subst, activa incorpòria". | espiritual o 2 subst, activa incorpòria". | ||
| − | HUME: Les subst. no són percebudes pels sentits, no són derivades | + | HUME: Les subst. no són percebudes pels sentits, no són derivades de les impressions de reflexió, aquestes es resolen en les nostres passions i emocions, cap de les quals pot representar cap substància. La idea de subst. és una serie d'idees simples unides per la imaginació |
| − | de les impressions de reflexió, aquestes es resolen en les nostres passions | + | |
| − | i emocions, cap de les quals pot representar cap substància. La idea | + | |
| − | de subst. és una serie d'idees | + | |
i a les quals apliquem un nombre particular per mitjà del qual podem | i a les quals apliquem un nombre particular per mitjà del qual podem | ||
recordar-nos de tal serie. la subst. és una ficció un nom que | recordar-nos de tal serie. la subst. és una ficció un nom que | ||
no denota res. | no denota res. | ||
| − | KANT: no accepta la idea metafísica de substància. No admet que la idea de substància es resolgui en una col.lecció d'impressions. Accepta la | + | KANT: no accepta la idea metafísica de substància. No admet que la idea de substància es resolgui en una col.lecció d'impressions. Accepta la definició de Wolff: la substància és subjecte perdurable i modificable. Kant dedueix el concepte o categoria de substància dels judicis de relació, anomenats categòrics; a ells correspon la categoria de relació anomenada subsistència. El concepte de |
| − | substància es "sobreposa" a una multiplicitat, ordenant-la en forma que sigui possible formular judicis sobre entitats que posseeixen certes qualitats. SUBSTÀNCIA=permanència d'allò real en el temps. Kant admet la noció de | + | substància es "sobreposa" a una multiplicitat, ordenant-la en forma que sigui possible formular judicis sobre entitats que posseeixen certes qualitats. SUBSTÀNCIA=permanència d'allò real en el temps. Kant admet la noció de substància en el pla transcendental; és un dels conceptes que fan possible el coneixement dels objectes naturals. |
[[Categoria:Conceptes|Substància]] | [[Categoria:Conceptes|Substància]] | ||
Revisió de 13:03, 7 jul 2007
AMINTILIANO: fou el primer en utilitzar el terme de substància.
ÈPOCA ANTIGA
GRECS: Conceben el "ser" o la "realitat" com una presència, això equival a concebre el "ser" com a substància.
MILESIS:
Tales= aigua;
Anaximandre= apeiron;
Anaxímenes= aire;
Heràclit= foc
PRE-SOCRÀTICS: pluralistes i monistes
ITÀLIA:
Pitàgores= nombres
EMPÈDOCLES: La realitat= esfera (4 elements: foc, aire, terra i aigua) més dues forces còsmiques (amor i odi). ANAXÀGORES: realitat= llavors (mescles innombrables d'elements).
DEMÒCRIT: realitat=àtoms (infinites partícules indivisibles).
PLATÓ: la substància = les idees.
ARISTÒTIL: substància: causa immanent de l'existència de les coses naturals. És l'essència expressada en la definició. El que no és afirmat d'un subjecte ni es troba en ell. Cosa determinada. Substància com a categoria del ser: MATÈRIA + FORMA; Hilemorfisme; ÉSSER= SUBSTÀNCIA+ ACCIDENTS ( 9 categories). Substància primera: la que no és afirmada d'un subjecte ni es troba en ell. Quelcom que podria ser encara que no existís una altre cosa. Subs. 2ona. el que es diu o es pot dir de la substància primera.
EDAT MITJANA
s. XIII TOMÀS D' AQUINO
Subst. Completes: - Raó de l'espècie: àngels.
- Raó de la substantcialitat: no existeix en una altre cosa
Subst. Incompletes: - Raó d'espècie: ànimes humanes
- Raó de substantcialitat: poden existir en una altre cosa.
ESCOLÀSTICS: faran servir substàncies per referir-se a essència.
ÈPOCA MOPERNA
RACIONALISME:
DESCARTES: allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altre cosa per existir (metafísica). Només Déu és veritablement substància; no necessita res més per existir ja que la seva essència implica la seva existència.
LEIBNIZ: El ser que subsisteix en si mateix, és "el que té un principi d'acció en sí mateix". Els predicats han d'estar inclosos en el subjecte
SPINOZA: allò que és en si i és per si mateix, allò a on el concepte no necessita per ser format, del concepte de cap altre cosa.
LOCKE: vol demostrar com s'origina la idea complexa de substància individual. Concebeix que hi hagi fenòmens existents, per dir-ho així, en si mateixos. Ell suposa que hi ha quelcom així com un substracte material, del que no sabem res.
BERKELEY. Ell diu: si ser és percebre, no hi ha sinó "percepció" i subjecte percebut. No hi ha substàncies materials. Però hi ha una causa de les percepcions o idees percebudes, i és la substància espiritual o 2 subst, activa incorpòria".
HUME: Les subst. no són percebudes pels sentits, no són derivades de les impressions de reflexió, aquestes es resolen en les nostres passions i emocions, cap de les quals pot representar cap substància. La idea de subst. és una serie d'idees simples unides per la imaginació i a les quals apliquem un nombre particular per mitjà del qual podem recordar-nos de tal serie. la subst. és una ficció un nom que no denota res.
KANT: no accepta la idea metafísica de substància. No admet que la idea de substància es resolgui en una col.lecció d'impressions. Accepta la definició de Wolff: la substància és subjecte perdurable i modificable. Kant dedueix el concepte o categoria de substància dels judicis de relació, anomenats categòrics; a ells correspon la categoria de relació anomenada subsistència. El concepte de substància es "sobreposa" a una multiplicitat, ordenant-la en forma que sigui possible formular judicis sobre entitats que posseeixen certes qualitats. SUBSTÀNCIA=permanència d'allò real en el temps. Kant admet la noció de substància en el pla transcendental; és un dels conceptes que fan possible el coneixement dels objectes naturals.
