Aporia: Diferència entre les revisions

Revisió de 00:47, 9 nov 2007

Una Aporia és una argumentació que busca demostrar una teoria volent demostrar que l'anterior és falsa. (Aporia significa "sense camí"; poros és camí en grec). Hom explica que l'aporia és una de les "eines argumentals" de la dialèctica. També es pot entendre com una dificultat lògica insuperable.

L'aporia segueix els primers passos:

1. S'agafa un argument que vol mostrar-se com a vertader;
2. D'alguna forma, es vol fer veure que aquest argument arriba a ser fals si es porta a les seves preteses conclusions lògiques.
3. Aleshores, com que l'argument no porta enlloc, és "falsat", la conclusió contrària és certa.

El creador de les apories és, segons la tradició, Zenó d'Elea, qui, en defensa de les teories de Parmènides, fa arguments en contra de l'existència del moviment (un d'ells és el d'Aquiles i la tortuga, segons el qual Aquiles mai atrapa la tortuga lenta, perquè quan arriba a aquesta aquesta ja ha avançat una mica, i així progressivament).

Els sofistes, Sòcrates i l'escola de Megara prosseguiren amb la utilització d'apories. També tingueren una certa validesa davant, per exemple, Plató, els estoics i alguns pensadors de l'època medieval.

Avui en dia, amb l'arribada de la ciència i la lògica moderna, les apories semblen estar en un fort desús i oblidades, tant la seva història interna com el seu ús propi.