Anaxímenes: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Anaxímenes''' (en [[grec]] Άναξιμένης) (Milet, v. 585 aC - v. 524 aC) fou un [[filòsof]] grec contemporani de [[Tales de Milet]] i [[Anaximandre de Milet]]. Les referències d'[[Aristòtil]], [[Teofrast]], [[Plutarc]], etc. ens el presenten com a [[astrònom]] i ocupat a estudiar la natura i la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola naturalista de Milet. Segons [[Diògenes Laerci]] fou deixeble d'Anaximandre de Milet. | '''Anaxímenes''' (en [[grec]] Άναξιμένης) (Milet, v. 585 aC - v. 524 aC) fou un [[filòsof]] grec contemporani de [[Tales de Milet]] i [[Anaximandre de Milet]]. Les referències d'[[Aristòtil]], [[Teofrast]], [[Plutarc]], etc. ens el presenten com a [[astrònom]] i ocupat a estudiar la natura i la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola naturalista de Milet. Segons [[Diògenes Laerci]] fou deixeble d'Anaximandre de Milet. | ||
| − | Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una forma de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants. El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses és l'[[aire]], per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec ''aér'', que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles. Cerca el principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions [[Ciències empíriques|empíriques]] que aquest principi era l'aire del que havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, I la rarefacció el foc). | + | Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una forma de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants. El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses és l'[[aire]], per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec ''aér'', que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles. Cerca el principi originari de totes les coses o [[Arkhé]] que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions [[Ciències empíriques|empíriques]] que aquest principi era l'aire del que havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, I la rarefacció el foc). |
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
Revisió de 00:57, 5 jul 2007
Anaxímenes (en grec Άναξιμένης) (Milet, v. 585 aC - v. 524 aC) fou un filòsof grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre de Milet. Les referències d'Aristòtil, Teofrast, Plutarc, etc. ens el presenten com a astrònom i ocupat a estudiar la natura i la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola naturalista de Milet. Segons Diògenes Laerci fou deixeble d'Anaximandre de Milet.
Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una forma de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants. El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses és l'aire, per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec aér, que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles. Cerca el principi originari de totes les coses o Arkhé que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions empíriques que aquest principi era l'aire del que havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, I la rarefacció el foc).
