Xenofont: Diferència entre les revisions
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels | + | Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar. |
| − | El | + | El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el [[396 aC]], quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor (396 aC - 395 aC), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària. |
==Obres== | ==Obres== | ||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg] | + | Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg] : |
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1169 ''Agesilau''] | *[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1169 ''Agesilau''] | ||
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1170 ''Anàbasi''] | *[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1170 ''Anàbasi''] | ||
Revisió de 19:07, 12 oct 2007
Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
Biografia
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de Sòcrates, encara que no arribà mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.
El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el 396 aC, quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor (396 aC - 395 aC), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària.
Obres
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:
- Obres històrico-polítiques: L'Anàbasi, que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la Constitució dels lacedemonis, un elogi del règim espartà; les Hel·lèniques, que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprés entre el 410 aC i el 362 aC; Agesilau, una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.
- Obres filosòfiques: L'Apologia, que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els Records de Sòcrates, on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el Convit, on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.
- Obres didàctiques: La Ciropèdia, que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el Cinegètic, que representa la caça com a un valor educatiu; Hípica i Hipàrquic, que tracten sobre el món de l'equitació; el Hieró, que analitza la natura dels tirans; Economia, un diàleg sobre l'economia domèstica; els Recursos, on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.
Enllaços externs
Obres de Xenofont al Projecte Gutenberg :
