El món de Sofia: Diferència entre les revisions
| Línia 4: | Línia 4: | ||
==Argument== | ==Argument== | ||
| − | + | ||
Sofia és una noia que aviat complirà 15 anys. Després de tornar de l'institut troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història a través del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars". | Sofia és una noia que aviat complirà 15 anys. Després de tornar de l'institut troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història a través del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars". | ||
Revisió de 14:36, 28 des 2007
El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia al món occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991.
És la novel·la més coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un autèntic bestseller, no solament a Europa sinó també a tot el món: fou traduïda a més de quinze idiomes. Usant com a pretext una trama novel·lesca, l'autor fa una guia bàsica sobre la filosofia occidental. Aquesta novel·la després va ser feta pel·lícula (també titulada "El món de Sofia") el 1999 dirigida per Erik Gustavson, també noruec.
Argument
Sofia és una noia que aviat complirà 15 anys. Després de tornar de l'institut troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història a través del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars".
A grans trets el llibre parla dels mites, dels filòsofs de la naturalesa (Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores...), de Demòcrit, del destí, de Sòcrates, Plató i Aristòtil, i de l'hel·lenisme (cínics, estoics, epicureisme, neoplatonisme i misticisme), de les dues grans civilitzacions (indoeuropeus i semites amb les seves religions respresentatives: hinduisme i budisme per a la primera, i judaisme, cristianisme i islamisme per a la segona). També el llibre repassa l'edat mitjana (Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino), el Renaixement, el Barroc, Descartes, Spinoza, Locke, David Hume, Berkeley, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, Kierkegaard, Marx, Darwin, Freud, i el que anomena "el nostre temps", centrant-se en l'existencialisme de Sartre. Finalment, però no menys important, resumeix la història de l'univers, el Big Bang (la gran explosió), la formació de galàxies i la visió del passat que veiem en veure les estrelles.
