Pitagòrics: Diferència entre les revisions
(kakalu.com) |
m (Revertides les edicions de 66.98.250.133 (discussió); s'ha recuperat la darrera versió de 79.152.70.222) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | La comunitat dels pitagòrics barrejava elements místics, científics i polítics i venerava a Pitàgores com a mestre absolut. L'accés estava obert a homes, dones i nens, i per a entrar s'estudiaven els antecedents personals de cada persona. Un cop eren acceptades i passaven diverses proves i un llarg període de noviciat, aquestes persones es convertien en membres d'un grup tancat on tant el coneixement com la propietat eren comuns i totes les accions quedaven ocultes de cara a l'exterior; avui en dia ho anomenaríem amb el nom de secta. Els membres d'aquesta secta es formaven en les anomenades quatre mathemata: aritmètica, geometria, música i astronomia. El seu jurament secret també es basava en les matemàtiques, perquè es feia amb la tetractys, que és el conjunt dels nombres 1, 2, 3 i 4, que sumen 10 i per als pitagòrics constituïa la perfecció. | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | Hi havia dos tipus de membres: els acusmàtics i els matemàtics. Els acusmàtics només podien romandre en silenci i aprendre les ensenyances dels altres, i després de la mort de Pitàgores es van orientar cap al component místic de la seva doctrina. Per la seva banda, els matemàtics estudiaven els aspectes científics i coneixien els secrets de la comunitat, que sovint estaven lligats als nombres; a la mort del mestre es van orientar cap al llegat pitagòric científic. | |
| + | |||
| + | A banda d'aquesta organització social tancada, la comunitat dels pitagòrics també és important per les seves creences religioses, que barregen elements de diferents tradicions. Una de les influències més importants fou la de l'orfisme, un corrent religiós provinent d'Orient que considerava a Dionís com a déu i a Orfeu com al seu sacerdot. Aquest corrent proposava una filosofia basada en els cultes ocults i esotèrics, amb pràctiques que, molt sovint, no eren acceptades per la societat grega de l'època, fonamentada en el culte a la bellesa i la claredat. Per a l'orfisme, l'ànima humana estava desterrada a la Terra i encadenada al cos, i era necessari fugir cap a la purificació espiritual per a alliberar-se'n. | ||
| + | |||
| + | Els pitagòrics barrejaren aquestes creences amb les idees d'etern retorn i metempsicosi, segons les quals l'ànima era la substància fonamental i el trajecte vital de les persones era cíclic, basat en reencarnacions successives fins que l'individu arribava a la purificació. A més, tots els éssers vius es trobaven en aquesta cadena, de manera que els éssers humans es podien reencarnar en animals o algunes plantes. El cicle de la vida es corresponia amb la concepció pitagòrica de l'univers, ja que per a Pitàgores el moviment dels planetes era cíclic i circular. | ||
| + | |||
| + | A nivell polític, la ideologia pitagòrica es basava en una societat elitista i d'aristòcrates que aprofitava el seu hermetisme intel·lectual per a ocupar el poder en diverses ciutats i establir noves escoles, com ara les de Tebes o Siracusa. | ||
| + | Tot i que dins de la comunitat Pitàgores era venerat com un déu, hi ha altres pitagòrics que van destacar per la seva contribució en el terreny del coneixement, com ara Hicetes, Filolau o Arquites de Tàrent. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria: Conceptes]] | ||
Revisió de 11:38, 24 ago 2008
La comunitat dels pitagòrics barrejava elements místics, científics i polítics i venerava a Pitàgores com a mestre absolut. L'accés estava obert a homes, dones i nens, i per a entrar s'estudiaven els antecedents personals de cada persona. Un cop eren acceptades i passaven diverses proves i un llarg període de noviciat, aquestes persones es convertien en membres d'un grup tancat on tant el coneixement com la propietat eren comuns i totes les accions quedaven ocultes de cara a l'exterior; avui en dia ho anomenaríem amb el nom de secta. Els membres d'aquesta secta es formaven en les anomenades quatre mathemata: aritmètica, geometria, música i astronomia. El seu jurament secret també es basava en les matemàtiques, perquè es feia amb la tetractys, que és el conjunt dels nombres 1, 2, 3 i 4, que sumen 10 i per als pitagòrics constituïa la perfecció.
Hi havia dos tipus de membres: els acusmàtics i els matemàtics. Els acusmàtics només podien romandre en silenci i aprendre les ensenyances dels altres, i després de la mort de Pitàgores es van orientar cap al component místic de la seva doctrina. Per la seva banda, els matemàtics estudiaven els aspectes científics i coneixien els secrets de la comunitat, que sovint estaven lligats als nombres; a la mort del mestre es van orientar cap al llegat pitagòric científic.
A banda d'aquesta organització social tancada, la comunitat dels pitagòrics també és important per les seves creences religioses, que barregen elements de diferents tradicions. Una de les influències més importants fou la de l'orfisme, un corrent religiós provinent d'Orient que considerava a Dionís com a déu i a Orfeu com al seu sacerdot. Aquest corrent proposava una filosofia basada en els cultes ocults i esotèrics, amb pràctiques que, molt sovint, no eren acceptades per la societat grega de l'època, fonamentada en el culte a la bellesa i la claredat. Per a l'orfisme, l'ànima humana estava desterrada a la Terra i encadenada al cos, i era necessari fugir cap a la purificació espiritual per a alliberar-se'n.
Els pitagòrics barrejaren aquestes creences amb les idees d'etern retorn i metempsicosi, segons les quals l'ànima era la substància fonamental i el trajecte vital de les persones era cíclic, basat en reencarnacions successives fins que l'individu arribava a la purificació. A més, tots els éssers vius es trobaven en aquesta cadena, de manera que els éssers humans es podien reencarnar en animals o algunes plantes. El cicle de la vida es corresponia amb la concepció pitagòrica de l'univers, ja que per a Pitàgores el moviment dels planetes era cíclic i circular.
A nivell polític, la ideologia pitagòrica es basava en una societat elitista i d'aristòcrates que aprofitava el seu hermetisme intel·lectual per a ocupar el poder en diverses ciutats i establir noves escoles, com ara les de Tebes o Siracusa. Tot i que dins de la comunitat Pitàgores era venerat com un déu, hi ha altres pitagòrics que van destacar per la seva contribució en el terreny del coneixement, com ara Hicetes, Filolau o Arquites de Tàrent.
