Presocràtic: Diferència entre les revisions

Revisió del 19:10, 12 oct 2007

Se sol anomenar Presocràtics als filòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen.

Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.

Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.

Del Mite al Logos

Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.

Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.

Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).

Miracle Grec

El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.

Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:

Monistes

• Escola de Milet
  • Tales
  • Anaximandre (610 aC - 546 aC)
  • Anaxímenes
• Escola pitagòrica
  • Pitàgores
  • Hipàs
  • Filolau
• Escola d'Efes
  • Heràclit d'Efes
• Escola d'Elea
  • Xenòfanes
  • Parmènides
  • Zenó d'Elea
  • Melissos

Pluralistes

• Empèdocles
• Anaxàgores
• Atomistes
  • Leucip
  • Demòcrit