Filòsofs: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Un '''filòsof''' és una persona que es dedica a la [[filosofia]]. També s'utilitza aquest terme per designar una persona que té estudis de filosofia. En l'antiguitat els filòsofs eren igual que els [[savi]]s, perquè tenien un gran coneixement de tota mena de coses: tant de [[ciència]] i [[matemàtiques]], com de [[valors humans]] i també de [[llengua]]. Els filòsofs intenten donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa l'[[home]] en la [[naturalesa]]. | Un '''filòsof''' és una persona que es dedica a la [[filosofia]]. També s'utilitza aquest terme per designar una persona que té estudis de filosofia. En l'antiguitat els filòsofs eren igual que els [[savi]]s, perquè tenien un gran coneixement de tota mena de coses: tant de [[ciència]] i [[matemàtiques]], com de [[valors humans]] i també de [[llengua]]. Els filòsofs intenten donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa l'[[home]] en la [[naturalesa]]. | ||
| − | "Segons Ciceró, Pitàgores al ser preguntat per Leont, Príncep de Thiasios, sobre quin era la seva saviesa, va dir que cap en particular, sinó que ell era filòsof; i, per indicar què volia dir amb això, va posar una comparació:va dir que als jocs olímpics, uns anaven per l'afany de vèncer i adquirir així honor i glòria; d'altres aprofitaven l'ocasió per comerciar; i d'altres, per fi, no buscaven l'aplaudiment ni el lucre, sinó que es presentaven per considerar el que es feia i de quina manera. I va dir que així succeeix amb l'home en general. Alguns homes busquen en aquest món la glòria, d'altres guanys i riqueses, i d'altres es dediquen a contemplar la naturalesa, el que les coses són. I això era per amor a la saviesa; això és, eren com ell, filòsofs." | + | "Segons Ciceró, Pitàgores al ser preguntat per Leont, Príncep de Thiasios, sobre quin era la seva saviesa, va dir que cap en particular, sinó que ell era filòsof; i, per indicar què volia dir amb això, va posar una comparació: va dir que als jocs olímpics, uns anaven per l'afany de vèncer i adquirir així honor i glòria; d'altres aprofitaven l'ocasió per comerciar; i d'altres, per fi, no buscaven l'aplaudiment ni el lucre, sinó que es presentaven com a simples espectadors per considerar el que es feia i de quina manera. I va dir que així succeeix amb l'home en general. Alguns homes busquen en aquest món la glòria, d'altres guanys i riqueses, i d'altres es dediquen a contemplar la naturalesa, el que les coses són. I això era per amor a la saviesa; això és, eren com ell, filòsofs." |
Text traduït de Casaubon J, ''Historia de la Filosofía'', Ed. Abeledo-Perrot, Pág. 15. Buenos Aires | Text traduït de Casaubon J, ''Historia de la Filosofía'', Ed. Abeledo-Perrot, Pág. 15. Buenos Aires | ||
Revisió del 00:13, 5 jul 2007
Un filòsof és una persona que es dedica a la filosofia. També s'utilitza aquest terme per designar una persona que té estudis de filosofia. En l'antiguitat els filòsofs eren igual que els savis, perquè tenien un gran coneixement de tota mena de coses: tant de ciència i matemàtiques, com de valors humans i també de llengua. Els filòsofs intenten donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa.
"Segons Ciceró, Pitàgores al ser preguntat per Leont, Príncep de Thiasios, sobre quin era la seva saviesa, va dir que cap en particular, sinó que ell era filòsof; i, per indicar què volia dir amb això, va posar una comparació: va dir que als jocs olímpics, uns anaven per l'afany de vèncer i adquirir així honor i glòria; d'altres aprofitaven l'ocasió per comerciar; i d'altres, per fi, no buscaven l'aplaudiment ni el lucre, sinó que es presentaven com a simples espectadors per considerar el que es feia i de quina manera. I va dir que així succeeix amb l'home en general. Alguns homes busquen en aquest món la glòria, d'altres guanys i riqueses, i d'altres es dediquen a contemplar la naturalesa, el que les coses són. I això era per amor a la saviesa; això és, eren com ell, filòsofs."
Text traduït de Casaubon J, Historia de la Filosofía, Ed. Abeledo-Perrot, Pág. 15. Buenos Aires
