Ètica: Diferència entre les revisions

Revisió de 00:57, 13 jul 2007

L'ètica o moral és una branca de la Filosofia, i una subbranca de la axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls.

Disputes sobre el seu caràcter

El paper i la definició de l'ètica han estat controvertits al llarg de la història:

• Els filòsofs creuen que és una mena de ciència de la moral, tot i que no puguin demostrar-se els seus postulats

• Moltes religions consideren que l'ètica és una branca de la teologia, ja que les normes d'actuació estan prèviament dictades per Déu. La funció de l'ètica seria aplicar aquelles normes a la vida quotidiana i extreure'n noves normes segons les circumstàncies

• En les ciències socials, es creu que tota disciplina porta parella la seva ètica; per exemple l'economia té una ètica determinada pels mitjans per aconseguir els diners, la seva aplicació, les relacions laborals...

• Per últim, hi ha qui no està d'acord amb restringir l'ètica als éssers humans, per això parlen d'etologia

Breu història

L'aparició de l'ètica va tenir lloc alhora que altres fites del desenvolupament cerebral de l'home, va lligada a la autoconsciència. La majoria de cultures tenen un mite per explicar aquest origen.

La filosofia occidental des del començament va ocupar-se de l'ètica. Destaquen, entre altres, els noms de Sòcrates o Aristòtil. Altres figures rellevants al llarg del temps són Thomas Hobbes, Kant o Arthur Schopenhauer.

Avui dia l'ètica està molt lligada al dret, ja que cada país té un corpus de lleis que determinen què es pot fer i què no, amb les conseqüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i per tant la història del dret i de l'ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.

Teories ètiques

Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en tres blocs:

• Determinades teories ètiques busquen el fi: ser feliç, ser bo, assolir la perfecció, salvar l'ànima. Totes elles donen una sèrie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Un exemple seria l'utilitarisme de la norma de J.S.Mill.
• Altres es fixen més en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'ésser humà. Plató ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de Confuci.
• Unes altres teories se centren en l'acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant és potser el màxim exponent d'aquesta branca.

Tots aquests sistemes tenen variants segons si la font de la moral està al propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivència (és el que Jean-Jacques Rousseau anomenava "contracte social").