Anaxàgores: Diferència entre les revisions
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa, idea admissible només admetent la divisibilitat infinita. | El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa, idea admissible només admetent la divisibilitat infinita. | ||
| − | Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, el intel·lecte ([[ | + | Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, el intel·lecte ([[Nous|noûs]]) que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que al començament tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses ([[homeomeries]] fou el nom que Aristòtil va donar a aquestes partícules), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs, i que per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot; explicà que els astres eren pedres incandescents, descobrí que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics com la sensibilitat. |
[[Categoria:filòsofs]] | [[Categoria:filòsofs]] | ||
Revisió de 10:31, 31 oct 2007
Anaxàgores (499 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Als vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Làmpsac) on va morir als 72 anys.
El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa, idea admissible només admetent la divisibilitat infinita.
Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, el intel·lecte (noûs) que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que al començament tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries fou el nom que Aristòtil va donar a aquestes partícules), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs, i que per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot; explicà que els astres eren pedres incandescents, descobrí que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics com la sensibilitat.
