Metafísica

Nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l'edició d'Andrónic de Rodes (s. I. d.C.) foren col·locats darrera els llibres dedicats als termes de física (natura). Com a terme filosòfic apareix per primera vegada en Boeci (480-525).

Presocràtics: Estudi que té per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de les coses. Va més

enllà de la Physis o naturalesa.

Aristòtil (- - 322): L'anomena filosofia primera. L'entén com a ciència del que és universal i necessari. La divideix en: ontologia (estudi de l'ésser) i teologia ( estudi de Déu).

Sant Tomàs: L'anomena filosofia primera. La font de tota veritat i el seu objectiu és Déu. Hi ha un acord entre teologia í filosofia.

Duns Escot (1274-1308): La metafísica és la ciència de l'ens, i és prèvia a la teologia; ja que el coneixement de l'ésser és fonament del coneixement del ser infinit.

Francis Bacon (1561-1626): Considera a la metafísica com a la ciència de les causes formals i finals.

René Descartes (1596-1650): L'anomena "prima philosophia" aquesta tracta de qüestions com l'existència de Déu i la distinció real entre ànima i cos de l'home.

B. Pascal: L'home és ignorant, no sap com és la realitat ni Déu; només pot arriscar-se.

B.Spinoza (1632-1677): La realitat està composada per una substància única i infinita, Déu.

N. Malebranche (1638-1715): La realitat està composada per substàncies:infinites, pensants i extenses.

W. Leibiniz (1646-1716): La realitat està composada per infinites substàncies inextenses, monades, creades per Déu.

Christian Wolff (- - 1754): Fa una distinció entre la metafísica general (ontologia) í la metafísica especial (teodicea, psicologia i cosmologia).

David Hume (1711-1766): Nega la possibilitat del coneixement metafísic í, en general, de tota realitat transcendental.

Immanuel Kant (1724-1804): Nega a la metafísica anterior tot i que en funda una de nova. No hi ha coneixement de judicis sintètics a priori, conseqüentment la metafísica no pot ser una ciència teòrica, és a dir, que la metafísica no és una ciència, sinó una realitat moral. Aquesta la divideix en psicologia, cosmologia i teologia.

Hegel (1770-1831): La seva metafísica té per objectiu esbrinar l'estructura dialèctica del moviment que constitueix la natura i el món històric dels homes.