Justícia

(Dike): Homer la representava amb unes cadenes que mantenien unides les forces de la naturalesa.

Pels primers filòsofs era la llei universal que restableix l'ordre en la naturalesa, mantenia unida la multiplicitat. A partir de la segona meitat del segle V aC consistia (en sentit genèric) en seguir les lleis de la ciutat.

Es pot entendre en sentit distributiu com donar a cadascú el que es mereix o en sentit equitatiu com tractar a tothom de la mateixa manera.

Textos sobre la justícia

"31. La justícia natural és un acord sobre allò que és convenient per tal de no fer-se mal els uns als altres i de no rebre'n.

32. Per a aquells animals que no poden establir pactes a favor de no danyar-se mútuament ni de ser danyats, no existeix la justícia ni la injustícia. Ell mateix passa també amb aquells pobles que no han pogut o no han volgut establir un pacte per no danyar ni ser danyats.

33. La justícia no era res per ella mateixa, sinó un cert pacte a fi i efecte de no danyar ni ser danyats que es va establir en les agrupacions humanes de gent diversa, sempre en alguns llocs, no importa quins ni quan.

34. La injustícia, per ella mateixa, no és cap mal, sinó per la por davant de la sospita que no passarà inadvertida a aquells que són destinats a castigar tals accions." Epicur, Màximes capitals