Alienació

De Wiki de Filosofia
La revisió el 19:45, 21 jul 2007 per 83.36.235.174 (Discussió)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alienació és un concepte que caracteritza tant el procés com els resultats de transformar, en determinades condicions històriques, els productes de l'activitat humana i de la societat (productes del treball, diners, relacions socials, etc.), així com les propietats i aptituds de l'home, en quelcom independent d'ells mateixos i que domina sobre ells. Existeixen tres tipus d'alienació:

  • Religiosa: Resignació, justificació capitalista; el denomina com "l'opi del poble", la dominació religiosa i consagracion a un dogma, frustra el desenvolupament de l'individualització de la consciència humana.
  • Política: Pertanyem a l'Estat. No tots som iguals davant de la llei. O, contractualment acceptem que "uns siguin més iguals que d'altres".
  • Econòmica: El treball ens esclavitza, l'home es converteix en mercaderia, el producte que creem no ens pertany (és aliè a nosaltres).


Alienació des de Marx fins a la modernitat tardana

L'alienació si bé pot entendre's com una categoria relativa a disfuncions socials de l'individu, troba el seu major ús en la filosofia. També l'alienació caracteritza la transformació de fenòmens i relacions, qualssevol que siguin, en una cosa diferent de la qual en realitat són, l'alteració i deformació, en la consciència dels individus, de les seves autèntiques relacions de vida. Les fonts de la idea d'alienació poden trobar-se també de manera simbòlica en els representants romàntics de la Il·lustració francesa (Rousseau) i alemanya (Goethe, Schiller).

Objectivament, aquesta idea expressava la protesta contra el caràcter antihumanista de les relacions de propietat privada. Aquest aspecte del problema va trobar eco en la filosofia clàssica alemanya, malgrat que en ella es posava èmfasi en altres qüestions. Va ser Hegel qui la va utilitzar per primera vegada com a negació, en relació amb el real. Marx, que és deutor de la filosofia hegeliana, pren el terme i l'aplica a la materialitat; en concret a l'explotació que patia el proletariat. Karl Marx, que en diferents obres, sobretot en els seus Manuscrits econòmic-filosòfics (1844), va analitzar amb summa profunditat el problema de l'alienació, perquè aquesta caracteritza les contradiccions d'un determinat nivell de desenvolupament de la societat. Relaciona l'alienació amb l'existència de la propietat privada i de la divisió antagònica del treball. Entesa d'aquesta manera, l'alienació inclou tota l'activitat humana, ja que cada tipus de l'esmentada activitat es converteix en monopoli d'un grup aïllat de persones.

A les seves obres clàssiques de les dècades de 1850 i 1860, Marx substitueix la categoria d'alienació, que figurava en els seus primers treballs, per tot un sistema de conceptes, entre els quals l'alienació també apareix com a característica concreta de les relacions de producció del capitalisme (fetitxisme de la mercaderia). Actualment, com la majoria dels conceptes filosòfics i institucions socials, l'alienació -com a categoria analítica- es troba en una crisi teòrica a causa de les profundes transformacions socials que han donat pas a la societat postmoderna.

Bibliografia

  • Diccionari soviètic de filosofia. Edicions Pobles Units, Montevideo, 1965
  • Diccionari de Sociologia Versió actualitzada 1996, Paulinas.
  • "Fronteres de l'emancipació" (classes socials a debat) en Actuel Marx, Universitat ARCIS, Santiago de Xile, 2004.