Ataràxia

Es denomina ataràxia (Αταραξία) a la disposició de l'ànim proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataraxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.

Segons Epicur, existeixen dues classes de desigs: naturals i necessaris, relacionats amb la supervivència, i naturals no necessaris que provenen de la cultura, política i vida social. La satisfacció d'aquests primers, és directament el plaer. Per la satisfacció dels segons, només la filosofia permet arribar a l'ataràxia: equilibri emocional mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs, i a la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat. Tranquil·litat espiritual pròpia del savi que distingeix els desigs naturals dels que no ho són i és capaç d'allunyar-se d'allò que és superflu.