Parmènides
Parmènides d'Elea (570 aC - 475 aC, en grec Παρμενίδης) fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Recollint la contraposició de Xenòfanes entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos.
L'ésser i el no ésser
Partint de la màxima "L'ésser és i el no ésser no és" desenvolupa una teoria de l'ontologia que ha perdurat segles.
Segons ell l'ésser, per definició, ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) entre ells, per a distingir-ne un de l'altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix).
Pel mateix motiu l'ésser ha de ser infinit, il·limitat, o estaria envoltat pel no ésser. Igualment ha de ser etern, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser, absurd lògic.
Aquesta eternitat i immutabilitat de l'ésser li fa dir que tots el canvis són fruit de l'engany dels sentits, canvien les coses singulars però no la substància, l'ésser. Plató recollí aquesta doctrina, radicalment oposada a la d'Heràclit.
Epistemologia
Vies de coneixement segons Parmènides:
- La via de la veritat - l'ésser és i el no ésser no és.
- La via de l'opinió - l'ésser i el no ésser són (els sentits ens enganyen).
- La via impracticable - l'ésser i el no ésser no són.
