Xenòfanes

Xenòfanes d'Elea (570 aC - 475 aC) ridiculitza l'antropomorfisme d'Homer i Hessíode. Proclama l'existència d'un Déu únic, etern, immòbil, intel·ligent, omnipotent i que no s'assembla en res als éssers humans, d'on en dedueix que en el coneixement humà no hi ha certesa, tot són opinions: "allò cert no ho ha sabut mai cap home, ni ho sabrà".

Pel que fa a la naturalesa, afirma que el primer principi de totes les coses (arjé) és la terra (o el fang): tot es destrueix periòdicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, però l'ésser roman sempre en la mateixa unitat immutable.

En la Escola d'Elea (la primera en afirmar en la filosofia la unitat de l'ésser), hi ha com a membres, apart del mateix Xenòfanes (fundador), Parmènides (principal membre), Zenó d'Elea i Melissos.