El Fedó
El Fedó, o Quant a l'ànima (Grec clàssic Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς), és un diàleg platònic ambientat a les darreres hores de vida de Sòcrates, on hi apareixen la majoria dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i on, com explica el diàleg, no hi va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta. En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la teoria de les Idees inteŀ·ligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reencarnació de l'ànima, el menyspreu vers allò corporal i sensible, i el viatge de l'ànima, entre d'altres temes.
El diàleg comença dies després amb una conversa entre Equècrates i Fedó a la ciutat de Flius. Fedó li relata a Equècrates, per petició seva, les darreres hores de vida i la conversa que tingueren. D'aital manera, Fedó li va relatant detall rere detall les converses de Sòcrates, les vivències i com Sòcrates va morint (la descripció de Plató sobre com actuava el verí és molt detallada i precisa). Les converses i discussions de Sòcrates se centren principalment en Simmies i Cebes, amics de Sòcrates i deixebles del pitagòric Filolau, els quals van discutint els més diversos temes, fent objeccions a Sòcrates i aquest demostrant-los que s'equivocaven fins a desembocar en un mite escatològic de la travessa de les ànimes i una descripció del món.
