Creença

En grec pístis és un judici subjectiu que es fonamenta en emocions i valoracions no sempre justificables racionalment.

Per exemple: crec en la vida intel·ligent en altres planetes; és com dir desitjo que hi hagi vida intel·ligent en altres planetes, o m'agradaria que n'hi hagués.

Malgrat que podem estar molt segurs dels nostres sentiments, no per això es poden demostrar, ni donar raons ben fonamentades del que creiem.

Una creença és qualsevol cosa que s'accepta com a vertadera en una determinada època o per un grup humà determinat, al marge del procés científic d'hipòtesi i comprovació.

Una creença és una valoració subjectiva que hom fa d'un mateix, dels altres o del món que l'envolta. Les creences més importants són les conviccions i els prejudicis.

En les religions monoteïstes, hi ha la creença en l'existència de Déu associada a l'acceptació d'unes normes morals pròpies de cada religió determinada. En general, els creients accepten els postulats de la seva religió basant-se en la revelació divina, la tradició o perquè són conceptes evidents per ells, sense necessitat d'explicació científicament. Tot i això, diversos filòsofs han aportat arguments per justificar l'existència de Déu (per exemple, Sant Tomàs d'Aquino o René Descartes)

Altres tipus de creences es relacionen més directament amb la superstició o la pseudociència; per exemple:

• Arts endevinatòries
• Futurologia
• Mitologia
• Numerologia
• Parapsicologia
• Supersticions
• Satanisme
• Ufologia

Tot i que molts defensors d'aquestes disciplines les defensen com a disciplines científiques serioses, la majoria de la comunitat científica internacional creu que tenen poc fonament. De fet, hi ha hagut alguns investigadors seriosos en algun d'aquests camps (com la parapsicologia o l'ufologia), però fins ara ningú no hi ha pogut aportar dades científiques reproduïbles.