Aristocràcia

El terme aristocràcia s'utilitzava en l'Antiga Grècia per referir-se la forma de govern en què el poder era ostentat pels "millors". Es deriva de les paraules gregues aristos, "millor" i kratein "governar". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern en què el poder és ostentat per una elit, un grup social minoritari o privilegiat econòmicament o per raó del seu llinatge, intel·ligència o nivell cultural.

L'aristocràcia va sorgir a Atenes per referir-se al grup de ciutadans joves que encapçalaven els exèrcits aixecant llurs espases. Atès que el coratge militar era un valor estimat de l'Antiga Grècia, els exèrcits eren encapçalats pels "millors". Dels grecs el terme va passar a l'Edat mitjana per referir-se a les classes militars hereditàries conegudes com la "noblesa". Com era el cas de l'Antiga Grècia, era una classe privilegiada per seu posició militar. Una de les causes de la Revolució Francesa va ser la idea que l'aristocràcia ja no representava a les "millors" persones de la societat. L'exèrcit havia estat modernitzat per Lluís XVI de França i els aristòcrates ja no l'encapçalaven, sinó que dirigien els seus moviments a distància. Els aristòcrates havien aconseguit el seu estatus per naixement i no pas per mèrit, i això era considerat un insult a la nova burgesia i a les noves formes liberals. El terme, per tant, va començar a ser un símbol d'aquelles persones que reclamaven privilegis i luxes basats per haver nascut en una família privilegiada o noble.