BLOCS DE FILOSOFIA » agosto 3, 2014

Canales

22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1025 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (181 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (45 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (4655 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (598 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (9381 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1017 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (498 sin leer)
• SAPERE AUDERE (566 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (212 sin leer)

(6 sin leer)

• agosto 03, 2014
• 18:23

  Viendo "Harry Potter y la piedra filosofal"

   » ‎ Filolaberinto bachillerato

  Troll en apuros

  Una tarde más con la pequeña L. me ha permitido ver "Harry Potter y la piedra filosofal". Cuando le pregunto a su madre con qué se quedaría de la película, me responde: con el enorme Hagrid y su protectora amistad con Harry Potter. Cuando ella me pregunta a mi, le respondo: con la escena del Espejo de Oesed y la frase del director Albus Dumbledore: "No es bueno dejarse arrastrar por los sueños y olvidarse de vivir". Cuando le pregunto a nuestra pequeña con qué se quedaría de la película, me responde: con el troll apestoso que llena de mocos la varita de Harry cuando éste se la clava en la nariz para vencerle.
  
  Cada uno lo suyo. Tal vez utilice esta anécdota para alguna clase sobre perspectivismo...

• 17:22

  El sexe té raons

   » ‎ El café de Ocata
  ... Sense adonar-se’n, estava refutant Schopenhauer, que havia afirmat que, en les coses de l’amor, dues ànimes no es troben si els seus genitals no es busquen...
  
  A l'ARA

• 12:48

  L'evolució lògica de l'ésser humà.

   » ‎ La pitxa un lio
  John Osborne sostuvo alguna vez que “el ordenador es la evolución lógica del ser humano: una inteligencia sin moral”; el dramaturgo inglés murió en 1994, y sólo podemos especular si los desarrollos de las últimas dos décadas lo hubieran llevado a cambiar de idea. Unas semanas atrás, la empresa australiana de optimización de motores de búsqueda Search Factory hizo públicas las conclusiones de un estudio en el que se afirmaba que buena parte de las búsquedas que se realizan habitualmente en Google carecen de sentido. Entre las más habituales, el estudio mencionaba las siguientes: “¿Es Lady Gaga un hombre?”, “¿cómo hacer que mi gato me quiera?”, “¿por qué no consigo casarme?”, “¿existe Santa Claus?”, “¿cómo ganar la lotería?”. Por absurdo (e inquietante) que parezca, mil personas al mes se plantean la siguiente pregunta: “¿Cómo esconder un cadáver?”, y millones de usuarios consultan habitualmente en Google cómo consultar en Google. La popularización de los ordenadores y de motores de búsqueda ha contribuido a un mayor acceso a la información, pero no nos ha enseñado cómo convertir esa información en conocimiento; por el contrario, parece haber inducido la idea errónea de que el conocimiento sería asequible mediante una simple búsqueda. El ensayista germanoparlante Philipp Theisohn afirma que el ordenador e Internet han sido perfeccionados de tal forma en los últimos tiempos que el único “factor perturbador” para su funcionamiento es el ser humano “con todas sus falencias (indolencia, falta de memoria, imprecisión)”. La certeza de que la única parte de nuestros ordenadores que no funciona correctamente somos nosotros (es decir, que somos la parte a ser eliminada para el correcto funcionamiento del conjunto) debería hacernos pensar en las palabras de John Osborne, quien, de vivir en nuestros días, posiblemente creyera que si “el ordenador es la evolución lógica del ser humano”, lo es sólo por carecer de moral, pero también de inteligencia.
  Patricio Pron, Una inteligencia sin moral, El País semanal, 03/08/2014
• 12:33

  futur del llibre (diccionari Reyes Mate).

   » ‎ La pitxa un lio
  
  
  Plató explica que a Egipte vivia un vell déu, anomenat Theuth, que va tenir l'encert de descobrir un fàrmac portentós, ja que feia savi el que el consumia. Era l'escriptura. Li va faltar temps per oferir-lo al rei del lloc, que, després de sentir l'entusiasta defensa que va fer Theuth del seu invent, va declinar l'oferta perquè el fàrmac del vell déu tenia fortes contraindicacions. Podia, sí, fixar fets i salvar-los de l'oblit, com una memòria perenne, però condemnava definitivament a l'oblit el que no quedés escrit. L'escriptura arruïnava la tradició oral. Privilegiava la visió però condemnava l'oïda. Davant una droga que cura i mata, el prudent rei Thamus va optar per no fer cas del genial déu.
  Afortunadament, Occident sí que va comprar l'invent. La nostra cultura està profundament lligada al llibre. El filòsof alemany Peter Sloterdiijk diu que l'humanisme occidental és com una carta a un amic. Cada generació rep un patrimoni escrit, tan ric i fratern que obliga a conservar-lo, desenvolupar-lo i comunicar-lo als que vénen darrere.
  La nostra cultura és llibresca. El prestigi d'una universitat es mesura per la qualitat de la seva biblioteca. Quan ens conviden a una casa, mirem de reüll el lloc que hi ocupa el llibre per fer-nos una idea d'on ens hem ficat. Per això no hi ha expressió més eloqüent de la barbàrie que la crema de llibres. En la història de la inhumanitat ha quedat gravada la tarda del 10 de maig de 1938, quan Joseph Goebbels va manar aixecar a totes les ciutats alemanys gegantines pires on van ser cremades tones de llibres -portats alegrement per la canalla nazi- acusats d'atemptar «contra la intel·ligència del nou règim». Un corresponsal espanyol a Berlín, González Ruano, va captar bé el seu sentit al justificar aquest singular acte de fe amb l'argument que això és el que sempre fa el poder amb el pensament que va per lliure. I com que el llibre va li­teralment per lliure, els llibres han estat cremats des de la seva primera existència. ­Malgrat tot això, el foc no ha pogut amb ells.
  Ara bé, aquest llibre que ha superat les fogueres inquisitorials està en perill. Els seus enemics no són turbes embogides per algun fanàtic sinó manses causes que sense soroll l'estan portant a l'extinció.
  Recents informes nacionals i estrangers han donat la veu d'alarma. A Espanya, pel que fa a vendes, estem igual que fa 20 anys. El sector ha caigut en un lustre un 40%. Es ven menys, es publica menys i es llegeix molt menys. No hi ha sector que se n'escapi. De fora de les nostres fronteres tampoc arriben notícies encoratjadores. Aquest diari es feia ressò d'un informe de la societat d'autors britànica, ALCS, segons el qual si fa deu anys els escriptors britànics que podien viure de la seva feina eren un 40%, avui a penes si arriben a l'11,5%. ¿Les causes d'aquesta caiguda? La crisi, és clar, que obliga a ajustar pressupostos, però també la pirateria, que perjudica l'editor i l'autor, sense oblidar l'absència d'una decidida política cultural, capaç ara de finançar corrides de toros però no de proveir amb nous llibres les biblioteques municipals, per exemple. ¿N'hi ha prou amb això per explicar el desastre? Hi ha alguna cosa més.
  Reconeguem que no hi ha grandesa en la silenciosa agonia del llibre. Thamus almenys tenia raons nobles per rebutjar l'escriptura. No estava disposat a reduir el patrimoni del passat al que quedés en l'escriptura. Era una forma pobra de memòria, perquè hi havia moltes coses per aprendre del passat que ens arribava per via oral. Volia una memòria viva perquè tenia ambició intel·lectual.
  La crisi actual de l'escriptura no té res d'aquesta altura de mires. El llibre és una mercaderia, una més, que es regeix com totes per les regles del mercat. Si no produeix beneficis, o no tants com s'espera, es tanca el quiosc. Però el llibre, a més de ser una mercaderia (2.185 milions de facturació l'any passat) que té un preu, és un valor en si. És un element fonamental, com l'aigua o la calor, sense el qual no hi ha vida... humana. Hem aconseguit en els últims anys crear gran sensibilitat social respecte de la pol·lució de l'aire o de l'aigua. Els necessitem per viure, però com que no es defensen sols cal implicar-s'hi políticament amb mesures protectores. Queda gairebé tot per fer, però ja sabem el que ens hi juguem si no canviem.
  Respecte de la dimensió humana de l'existència, no hi ha aquesta sensibilitat. Com si néixer pertanyent a l'espècie de l'Homo sapiens garantís la humanitat de l'home. Aquesta ha estat una llarga i dura conquista, de la qual el llibre ha estat agent i testimoni. El que desassossega és pertànyer a una generació capaç de destruir per les bones el que ni el foc va poder.
  Reyes Mate, La farmàcia de Plató, el periódico.cat, 02/08/2014
• 12:00

  La lliçó d'anatomia.

   » ‎ La pitxa un lio

  La lliçó d'anatomia

  
  El doctor Tulp està dictant la seva lliçó d'anatomia. Els deixebles observen amb atenció. Fins ara els plantejaments han estat teòrics però ha arribat el moment d’entrar a l’interior del cos i comprovar les lleis de l’univers íntim. Aquest acte és gairebé sagrat encara que per molts és sacríleg. L’ortodòxia religiosa prohibia l’accés a la interioritat del cos. Durant l’Edat Mitjana el metge parlava ex cathedra, mentre el barber o el ferrer operaven. Tulp, com a nou metge renaixentista, parla i opera. Utilitza el bisturí com el pintor utilitza el pinzell o, l’escultor, el cisell.
  El viatge a l’interior del cos és una de les aventures humanes més grans. És un espectacle tan colpidor com el viatge a les estrelles. Microcosmos i macrocosmos. Tot Europa s’omple de teatres anatòmics i d’observatoris astronòmics. Entre els primers tinc preferència pel de l’antiga Universitat de Bolonya, però també el de Barcelona, al carrer del Carme, té una gran bellesa.
  Rembrandt ens representa el seu doctor Tulp en un d’aquests teatres anatòmics. Han passat cent anys des que Leonardo o Miquel Àngel van ser acusats de trossejar cadàvers per estudiar el cos humà. A l’obra de Rembrandt el pintor ha deixat de ser un sacríleg clandestí i la mateixa pintura reflecteix l’escena en què es produeix la dissecció del cadàver. Fascinats pel cos humà, el cirurgià i l’artista recorren camins paral·lels. El doctor Tulp és un metge però també és, en realitat, un doble del mateix pintor. La lliçó d’anatomia és una lliçó de pintura.
  Rafael Argullol, Sota la pell hi ha un univers, Ara, 03/08/2014

• 8:50

  CONTEXTUALITZAR ??? LA HISTÒRIA I LA FILOSOFIA ? . APRENDRE ...

   » ‎ ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA.
  
  
  
  Em fa pensar que els diàlegs d'avui en relació a  educació,política,sanitat, vida,relacions sentimentals,... sigui un autèntic "fronton" d'únic rebot sense retorn. En aquests moments socials i humans la confrontació sembla que  es doni   entre nosaltres però com una competició de banderes o personal o individual . Això en absolut vol dir que no estiguem cadascú de nosaltres preocupats, angoixats,desencisats,cansats, ...a la feina , a la vida, dins la societat , o concretament en una matèria com la  Filosofia si es que som profes d'aquesta. Dic expresament Filosofia perquè també fem història de la filosofia però aquesta darrera sembla que ens doni la categoria de professors o professores de filosofia ,quan això no hauria de ser exclusivament així. En els darrers anys hi ha persones que han fet tot el possible per publicitar i difondre aquesta matèria sense cap pretensió personal (això és el que em sembla a mi ) . El concurs de fotofilosofia que any rera any es va promovent , els blocs de molts companys i com,panyes , la Olimpiada filosòfica , les aportacions didàctiques sobre l'aprenentatge de les TIC i sobre la matèria de filosofia, les jornades internacionals que al Novembre es volen promoure, els tallers que la Universitat enguany a volgut promoure, el concurs d'aforismes que es promouen, les manifestacions en favor de la filosofia que any rera any es venen realitzant (Girona, Mataró,Tarragona, Igualada,Barcelona...) , els cursos que s'imparteixen al professorat, els festivals com el de Girona Milestone ,els cafés tertulies filosòfics, els espais virtuals com CREAIF i Aula Filosofia o Filolist , o els grups didàctics del Maresme,Olot,Barcelona, ..o les associacions com ADHOC que lluiten encara amb pocs recursos per dignificar la matèria... 
  El debat pot ser molt i variat com veiem amb les proves de les PAU cada curs que neix una sensació d'insatisfacció o de reflexió sobre la feina que fem, o sobre els autors que haurien d'entrar o no a la història de la filosofia, o sobre alguna qüestió com la pèrdua de la psicologia/sociologia en algun professor , o bé la publicació de llibres, editorials, revistes, o la promoció d'algun aconteixement ...  El cert es que  tinc la sensació com deia el company Joan Ortiz que ens cal encara saber aprendre i no tenir prou amb el que fem i deixem de fer cada curs , malgrat tingui l'esquena cansada, les mans adormides i el cor ferit... Però no coincideixo en absolut en la crítica de qui pensa i creu saber que ja ho té tot sabut o no li cal cap cosa més , entenen que el desencís i la situació personal sigui molts cops desfavorable i arrosegui a una mena de crònica de la realitat fosca i absurda. També puc entendre que els objectius del professorat siguin diversos en la seva visió de la matèria : historicista, conceptualista, argumentativa, reflexiva, concreta, desconcreta, oberta, tancada....  però això no ens hauria de criticar les posibilitats de diàleg i intercanvi de les nostres idees i creences professionals.
  Enguany he pensat proposar-me reptes com cada curs faig i vull treballar els textos de Parmènides i Heràclit de les traduccions de Garcia Calvo i Luis Andrés Bredlow ... La voluntat meva serà intentar apropar-me o apropar més aquests autors com a influències en Plató a l'alumnat doncs penso que aquest aterratge inicial resulta important pels nois i noies que treballaran un text filosòfic. He llegit el comentari que el company R.Alcoberro ha fet sobre el tema i em sembla prou interessant . De fet porto molts anys intentant trobar eines, mecanismes, instruments que facilitin el procés del comentari. (construcció, deconstrucció, anàlisi,sintaxi, semàntica,....) . També penso que les sugerències del Joan Ortíz respecte a les lectures dels autors que ens proposa poden ser a considerar una forma per contextualitzar millor els autors i les idees... De fet dels autors així com Plató encara el podem contextualitzar avui en relació a la dicotomia entre món virtual i món real , entre opinar i conèixer , entre informació i coneixement , entre manipulació i comunicació, etc  ; altres autors com Descartes resulten més difícils de situar en el moment precisament perquè el pensar del subjecte que porta a les tesis del solipcisme i a la hipótesi de "el cervell en la cubeta" continua resultant complex i complicat per l'alumnat .
  Però per  què  no treballar d'aquesta manera ?   També  a primer de Filosofia ,  enguany,  intentaré seguir el que deia fa poc en el post publicat , entendre que la filosofia ha de ser una possibilitat de reflexionar sobre l'existència . !.- Els animals (cultura i natura) , 2.-  l'amor ( l`esser humà)  i  3.- la reflexió social (ètica i moral ) seran els tres eixos que vull proposar a l'alumnat .... Cal tenir reptes per estar viu i proposar els mateixos per seguir endavant malgrat el que ens queda i com ens queda... He realitzat algunes coses que tinc penjades al moodle (obert a visitants) .  
  A segon com deia , seguiré els consells savis del Joan , contextualitzant com intento fer sempre per això el model de text tancat resulta insuficient i cal treballar els arguments , els significats, les relacions , les comparacions, l'anàlisi.....   vull dir que encara tinc un petit somni i com deia el company encara tinc uns anys per posar fi a la meva professió. M'agradaria poder compartir més un debat didàctic, d'aprenentatge, de metodologia, de eines, de feedback, d'anada i tornada, de positivitat i negativitat, de dir això m'agrada i això no m'agrada, .d'auto-aprenentatge gràcies a companys i companyes.... però això és difícil per això no deixa de ser un bell somni....