Afortunadament, Occident sí que va comprar l'invent. La nostra cultura està profundament lligada al llibre. El filòsof alemany Peter Sloterdiijk diu que l'humanisme occidental és com una carta a un amic. Cada generació rep un patrimoni escrit, tan ric i fratern que obliga a conservar-lo, desenvolupar-lo i comunicar-lo als que vénen darrere.
La nostra cultura és llibresca. El prestigi d'una universitat es mesura per la qualitat de la seva biblioteca. Quan ens conviden a una casa, mirem de reüll el lloc que hi ocupa el llibre per fer-nos una idea d'on ens hem ficat. Per això no hi ha expressió més eloqüent de la barbàrie que la crema de llibres. En la història de la inhumanitat ha quedat gravada la tarda del 10 de maig de 1938, quan Joseph Goebbels va manar aixecar a totes les ciutats alemanys gegantines pires on van ser cremades tones de llibres -portats alegrement per la canalla nazi- acusats d'atemptar «contra la intel·ligència del nou règim». Un corresponsal espanyol a Berlín, González Ruano, va captar bé el seu sentit al justificar aquest singular acte de fe amb l'argument que això és el que sempre fa el poder amb el pensament que va per lliure. I com que el llibre va literalment per lliure, els llibres han estat cremats des de la seva primera existència. Malgrat tot això, el foc no ha pogut amb ells.
Ara bé, aquest llibre que ha superat les fogueres inquisitorials està en perill. Els seus enemics no són turbes embogides per algun fanàtic sinó manses causes que sense soroll l'estan portant a l'extinció.
Recents informes nacionals i estrangers han donat la veu d'alarma. A Espanya, pel que fa a vendes, estem igual que fa 20 anys. El sector ha caigut en un lustre un 40%. Es ven menys, es publica menys i es llegeix molt menys. No hi ha sector que se n'escapi. De fora de les nostres fronteres tampoc arriben notícies encoratjadores. Aquest diari es feia ressò d'un informe de la societat d'autors britànica, ALCS, segons el qual si fa deu anys els escriptors britànics que podien viure de la seva feina eren un 40%, avui a penes si arriben a l'11,5%. ¿Les causes d'aquesta caiguda? La crisi, és clar, que obliga a ajustar pressupostos, però també la pirateria, que perjudica l'editor i l'autor, sense oblidar l'absència d'una decidida política cultural, capaç ara de finançar corrides de toros però no de proveir amb nous llibres les biblioteques municipals, per exemple. ¿N'hi ha prou amb això per explicar el desastre? Hi ha alguna cosa més.
Reconeguem que no hi ha grandesa en la silenciosa agonia del llibre. Thamus almenys tenia raons nobles per rebutjar l'escriptura. No estava disposat a reduir el patrimoni del passat al que quedés en l'escriptura. Era una forma pobra de memòria, perquè hi havia moltes coses per aprendre del passat que ens arribava per via oral. Volia una memòria viva perquè tenia ambició intel·lectual.
La crisi actual de l'escriptura no té res d'aquesta altura de mires. El llibre és una mercaderia, una més, que es regeix com totes per les regles del mercat. Si no produeix beneficis, o no tants com s'espera, es tanca el quiosc. Però el llibre, a més de ser una mercaderia (2.185 milions de facturació l'any passat) que té un preu, és un valor en si. És un element fonamental, com l'aigua o la calor, sense el qual no hi ha vida... humana. Hem aconseguit en els últims anys crear gran sensibilitat social respecte de la pol·lució de l'aire o de l'aigua. Els necessitem per viure, però com que no es defensen sols cal implicar-s'hi políticament amb mesures protectores. Queda gairebé tot per fer, però ja sabem el que ens hi juguem si no canviem.
Respecte de la dimensió humana de l'existència, no hi ha aquesta sensibilitat. Com si néixer pertanyent a l'espècie de l'Homo sapiens garantís la humanitat de l'home. Aquesta ha estat una llarga i dura conquista, de la qual el llibre ha estat agent i testimoni. El que desassossega és pertànyer a una generació capaç de destruir per les bones el que ni el foc va poder.
Reyes Mate, La farmàcia de Plató, el periódico.cat, 02/08/2014