El 21 de febrer se celebrarà la
segona Olimpíada de filosofia de Catalunya, amb el tema
Què ens fa ser qui som? Per escalfar motors, heus aqui una antologia de fragments de les dissertacions de les i dels 32 alumnes pioners que varen participar en aquella primera convocatòria. Els dos primers fragments són de les que van quedar guanyadores.
Olimpíada filosòfica de Catalunya, 2014Tema: La utilitat de la filosofiaMarta Iñiesta (Institut de Llavaneres)
Sí, la filosofia t’ensenya a pensar, però aquesta frase tan maca al cap i a la fi no diu res. Jo penso, sempre he pensat, així doncs, per a què em cal la filosofia?”[...]Podria, d’alguna manera, afirmar que per a mi la filosofia té tres utilitats: cercar, ordenar i mimetitzar.[...]Tota la colla (Descartes, Plató, Aristòtil ...) es dedicaven a cercar idees, pensaments, veritats, arguments. Ells cercaven, i ho feien a consciència. Jo no pretenc imitar-los ni molt menys, però admiro la passió i la perseverança que tenia aquella gent.
Judit Prats Trunas (Institut Baix Montseny)
Però mentre tinguis força de voluntat, determinació i curiositat per aprendre, és possible arribar a la filosofia.[...]A vegades haureu sentit dir a algun estudiant que la filosofia no serveix per a res, i per a ell això és cert, ja que és incapaç de trobar-hi una utilitat. Això és degut a què ha perdut les ganes d’aprendre, s’ha tancat en ell mateix i no és capaç d’anar més enllà.[...] la filosofia ensenya que no hem de restar indiferents.[...]Per tant, no s’hauria de considerar una banalitat o un simple passatemps, sinó que s’hauria de fomentar encara amb més força i hauria de poder actuar més lluny.[...] La filosofia ens ajuda a tenir la capacitat de decidir si volem formar part d’aquest món, o si tan sols volem ser una simple ràfega de vent que sovint s’oblida i que no deixa petja, aquest últim seria el resultat de no aplicar la filosofia a la nostra vida, de manera que no sortim de la nostra minoria d’edat.
Sara B. D. Recordo que quan vaig començar a fer filosofia vaig descobrir un món nou, una nova manera de veure les coses i, sobretot, d’entendre’m a mi mateixa. Gràcies a la filosofia he après a escoltar, a reflexionar, però sobre tot he après que tot va més enllà de les coses materials, que per ser feliç no necessito tenir-ho tot, ja ho deia Diògenes.
Escoltar també és filosofia, és entendre què diuen i pensen els altres, et fa reflexionar sobre noves inquietuds que neixen a partir d’uns ulls que no són els teus.
Brisa A. H.Les persones busquem alguna cosa que ens faci feliços, que ens ompli per dins. Que ens faci adonar-nos que estem vivint per algun motiu, que no sóm éssers buits que ens llevem, mengem, dormim i prou.
Anastasia S.El concepto de “útil”, al menos hoy en día se usa para aquello que si ponemos en práctica va a dar un resultado positivo en nuestros propósitos y vaya a servir para progresar. Pero parece que la filosofía, para muchos (tal vez demasiados), no tiene esa característica.[...]El placer de debatir es algo innato.
Eva R. Como bien dice Hadot “y es precisamente la tarea de la filosofia el revelar la utilidad de lo inútil o, si se quiere, enseñarles a diferenciar entre los dos sentidos de la palabra “utilidad”.[...]Esta idea está recalcada por Sócrates cuando dice “Una vida no examinada no merece ser vivida”.[...]Otra función indispensable que cumple la filosofía en la sociedad es el promover la excelencia.
Dídac S.El fet de tenir punts de vista diferents, culturalment i històricament diferents, és magnífic.[...]Recordin que per a filosofar no cal cap títol ni el permís de ningú. Només cal agafar-li el gust a qüestionar-se el quotidià, a obrir la caixa dels trons. I és que com vostès ja deuen haver advertit, un cop ja hi hagin fet una petita excursió, ja no se’n podran deslliurar.
Inés F.Sin embargo, la importancia que le veo a la filosofía no reside en su capacidad de hacernos descubrir grandes cosas, sino en su utilidad como garantía de algo que todos necesitamos: la libertad. Me refiero a la libertad de pensamiento y de expresión concretamente porque la filosofia, al hacernos pensar, nos hace también dudar de lo que otros dan por sentado, liberándonos así de muchos principios de los que, si no fuera por la duda, seríamos prisioneros.
María Ú. M.Ara el sistema de la demagògia està molt estès.[...]Tothom que sent a parlar d’aquests temes (defensa de la natura, avortament, eutanàsia en menors) ha de posar en marxa la raó. Hi ha cops en què escoltem una opinió a favor d’alguna cosa i seguidament en sentim una altra que n’està en contra. Llavors, paradoxalment creiem que ambdues argumentacions ens han convençut. La filosofia ens serveix per formar-nos una tercera, la nostra pròpia.[...]Per a molts joves, aquesta època de l’any es torna una tortura. Què vull fer? És una pregunta que ens hem de fer per saber què escollir. [...] La filosofia ens fa lliures, ens permet considerar cada opció que se’ns presenta i seguint el nostre instint o basant-nos en com som i com volem arribar a ser, en triem una o una altra.
Denise M. C.És imprescindible que l’acceptació de la ignorància comenci a veure’s com un aspecte positiu, ja que serà llavors quan comenci el real coneixement.
Joel R. Fa uns mesos vaig poder escoltar a les notícies que volien treure’ns la filosofia del sistema educatiu. Aleshores només portava un mes estudiant filosofia. Amb el temps, m’he pogut adonar del que això significa, treure la filosofia de les escoles.[...]Però, per a què serveix la filosofia? Abans del meu contacte amb la filosofia, pensava que els filòsofs eren gent somiadora, amb ideals per a una societat diferent. Pensava que un filòsof no veu les coses tal com són, que vivia apartat de la certesa, de la veritat, de la realitat que ens envolta.
Martin F. C. La filosofía tiene otra utilidad [que la ciencia] que se extrae del método, y no del conocimiento. El método que tiene la filosofía para responder a preguntas y resolver problemas enriquece a la persona. Practicando el análisis filosófico, un individuo conseguirá: más rigor a la hora de reflexionar, tener un pensamiento crítico del pensamiento que tiene, mejorar la manera de expresarse y de entender, aceptar la diversidad de opiniones, siempre que tengan bases racionales sólidas, tener una visión más objetiva del mundo y, finalmente, un deleite por el valor estético que tiene cualquier texto o discurso bien escrito.
Júlia A.Crec que estem aquí per crear un món basat en l’autosuperació i en el creixement individual i col·lectiu. Per convertir el món injust i corrupte en el qual ens trobem en un de més sa, just i democràtic, i per fer-ho necessitem els fonaments bàsics de la filosofia.
Alex P. F.La filosofia, sorgida molts milers d’anys més tard, va ser la resposta o la cerca de la resposta a aquestes preguntes.
Roger N.La reflexión filosófica genera, como afirma Zambrano, un vacío que se nos antoja inquietante e incluso doloroso; en este sentido la filosofía es inútil, pero es lo que nos define como hombres. La imposibilidad de obtener una verdad absoluta acerca del yo y del mundo y, a diferencia del resto de animales, el ser conscientes de esta situación.
Paula C.En un món que viu ofegat per la cobdícia, el poder i la falsa llibertat, la filosofia ens ofereix les eines per desenvolupar un pensament propi i així observar de forma crítica allò que ens envolta des del nostre prisma personal.[...] Necessitem obrir els ulls, despertar. Deixar de córrer cap al no-res per una estona, mirar al nostre voltant i contemplar. Adonar-nos que no estem sent nosaltres mateixos perquè no sabem qui son, i trobar el coratge per descobrir-ho. Definir un pensament propi, principis sòlids que ens permetin discernir entre el que volem i el que refusem, opinions basades en el raonament, objectius certs i nostres que ens donin un motiu real per viure, seguir endavant i no defallir malgrat les dificultats, directrius per traçar noves dreceres.
Paula F. R.Aquestes ganes de saber, de voler anar més enllà, són la filosofia. Gràcies a ella creixem com a persones, ens obrim portes que sabem a on ens portaran i d’altres que ens ensenyaran a pensar-te dues vegades el camí que decideixes agafar. Ens tornem independents perquè sabem prendre les nostres decisions, sabem què volem, i intentem aconseguir-ho. Aprenem que la felicitat es troba fins i tot en els llocs més petits, que l’amor és dur però sincer i que la vida passa per tothom i és feina nostra aprofitar-la el màxim.[...]És per això que ens la volen treure, perquè no ens volen lliures, no volen que les nostres decisions els puguin afectar. Necessiten assegurar-se de què pensem igual que ells, que no tenim idees pròpies. Volen robots. Però si continuen així es trobaran amb tigres que mica en mica es van despertant. Tigres preparats per atacar en qualsevol moment, disposats a defensar el que és seu, la seva llibertat. La NOSTRA llibertat.
Ainara D.Cuestionar la utilidad de la filosofía podría considerarse una contradicción contra el propio discurso. ¿Qué motivos sostendrían al filósofo sino sus propias inquietudes? [...]Filosofía y ciencia entran en juego conjuntamente. La ciencia le garantiza que avanza, mide su velocidad de ascensión procurando evitar su caída. Sin embargo, la filosofía le recuerda el motivo de su elección: el hombre no puede olvidar el principio de su viaje, dado que es su única verdadera garantía.
Marta C. F.A l’institut sovint sentim parlar sobre la filosofia, molts professors en parlen i n’opinen, mentre que els alumnes se’n queixen. Se’n queixen perquè no és una assignatura fàcil d’aprovar, doncs per a fer-ho de res serveix aprendre’t el llibre des de la primera fins la darrera pàgina, ni tampoc memoritzar multitud de conceptes que pertanyen al pensament d’algun filòsof reconegut. I és que la filosofia no consisteix en posar el pensament d’algú altre dins del teu propi; de ser així deixaria de ser filosofia.
Paula A. L.Contínuament escolto a persones del meu voltant queixar-se de noves reformes i lleis. Consideren que aquestes actuen en contra de l’educació, la sanitat o bé els drets de la dona. Però em dóna la sensació que aquestes queixes son simples crítiques. Crítiques que un cop expressem a la nostra veïna, la nostra parella o simplement durant una tertúlia al bar, ens satisfan. De veritat pretenem arribar a un canvi actuant així?
Adrià L. A.Com a estudiant, penso que haver fet filosofia (ara sí, com a matèria) m’ha obert una porta a un lloc, una vida, un comportament, al meu parer, millor. Una capacitat de debat, d’argumentació, que abans no tenia, i una curiositat que si bé ja tenia, ha anat en augment. Sóc estudiant del batxillerat científic, i aquesta curiositat es transforma en buscar aspectes o coneixement en l’àmbit matemàtic, o físic, o de les ciències en general, més que no pas de les humanitats, però a la filosofia li tinc un apreci especial.[...]Per això el pensament i la tendència a deixar de banda la filosofia que hi ha actualment és un error i, sent optimistes, crec que no durarà gaire.
Aleix M. S. J.La filosofia està perseguida [...] i està perseguida en els plans d’ensenyament, on de moment s’imparteixen lliçons de la matèria, però enfocades des d’un punt de vista massa memorístic i de continguts, sense estimular gaire el debat i la reflexió de l’alumne, que és el que realment acabaria desembocant en una societat filosòfica.[...]En contraposició als béns materials i tangencials que ens aporta la ciència, la filosofia és l’única via capaç de proporcionar-nos unes regles ètiques i morals, sense les quals la ciència no avençaria amb pas tan ferm, o ho faria cap a extrems que més tard podríem lamentar. Per tant, encara que a vegades se’ns oblidi, la filosofia és útil científicament fins el punt que és l’única manera que tenim per guiar el progrés i avenç de eles investigacions científiques.
Olga B. Creo que la pregunta que se nos plantea es un eufemismo de la siguiente: ¿por qué la gente no acepta los usos de la filosofía? [...]La filosofía nos ayuda a cuestionar todas aquellas cosas que conocemos y que aceptamos primeramente como verdaderas, se ocupa también de estipular un código moral universal sobre el cual debemos actuar, nos ayuda a desarrollar hipótesis inductivas sobre el conocimiento y refutarlas o aceptarlas como leyes mediante la deducción. También dicta los parámetros sobre aquello que debemos aceptar como conocimiento y aquello que no; además de que desvincula todo conocimiento de lo que atañe a las costumbres, a las tradiciones, a la religión y a la cultura. [...]Por qué, aunque los usos de la filosofía hayan estado aceptados y comprobados por la sociedad, la gente no es capaz de aceptar o simplemente asimilar estos usos? La razón, según mi parecer, es el miedo.
Joel B. Q.Ja hem dit que la humanitat aspira al coneixement, a la raó de ser. Utilitza la ciència per entendre i conèixer. La ciència necessita la filosofia per avançar. Per tant, tothom que aspiri a crear, entendre i conèixer no pot oblidar-se de la filosofia, la necessita. Qualsevol amant del coneixement ha de saber filosofia i filosofar. I és lògic, doncs, que la filosofia vingui d’”estimar” i “coneixement”.[...] Ara parlem de l’ètica [...] És una assignatura de la vida que tots hauríem d’aprovar.
Nora P. C.He escoltat moltes vegades a companys de classe de batxillerat preguntar-se per què és una assignatura obligatòria, si volem estudiar medicina, dret, art ... Però llavors jo els pregunto: De què serveix el domini de diferents camps teòrics, sense poder aplicar-los amb una actitud ètica, moral i crítica?
Sara G.Per exemple, un estudiant en el punt de la seva vida on ha de decidir una carrera universitària pensarà: “Què em serà de més utilitat? quina carrera en garanteix un futur sense crisi? quina és la millor opció?”, però pocs tenen l’opció de preguntar-se: “què em farà feliç?”.
Karen Dayana G. T. Cuando leí por primera vez a Descartes no comprendía su afirmación “je pense doc je suis”, “pienso luego existo”, ni comprendía la forma en que Platón nos mostraba a un Sócrates que desde la mayéutica conseguía que su oponente en una discusión filosófica terminase aceptando el pensamiento de él y contradiciéndose a sí mismo.[...] Considero que tanto la filosofía como las ciencias son dos pilares de nuestra sociedad actual y son las formas de encontrar el conocimiento. Ambas hacen posible el avance de nuestra sociedad y son imprescindibles para nosotros. Afirmo esto porque una persona carente de conocimiento crítico seguirá la información que se le imponga sin cuestionar el por qué ha de ser así, o bien una persona que no tiene conocimiento sobre, por ejemplo, residuos nucleares y su comunidad le transmite que van aceptar recibir esos residuos, la persona no podrá dar su opinión porque no tiene conocimiento científico y al no tenerlo tampoco puede dar una crítica de él.
Alejandro Á. M.Concluyamos, pues, viendo lo que hemos obtenido: tenemos una visión del mundo productiva, una herramienta imprescindible para esta misma producción, pero siempre obviada (hoy en día poca gente tiene en cuenta que la filosofía es la madre de las ciencias, aunque esto sea un hecho innegable) y, a la vez, una concepción alternativa de esta herramienta individual, siempre infravalorada. Tenemos también un contexto histórico que hasta ahora no había salido a la luz y ... ¡oh sorpresa! Resulta que nos encontramos en un Estado que trata de censurar la filosofía a todos los niveles: desde el académico, con la retirada de la asignatura de filosofía como materia obligatoria para los estudiantes del bachillerato tecnológico y de ciencias (horror, teniendo en cuenta las conclusiones a que hemos llegado) creando así herramientas de producción que no hagan preguntas; hasta el personal, con programas televisivos basura, que no intentan otra cosa que freír el cerebro de sus espectadores. ¿No les parece una preocupante coincidencia?¿No sería posible que existiese el miedo al saber por parte del poder?
Albert A.És potser probable que unes dècades o segles enrere, si s’hagués celebrat una olimpíada de filosofia, el títol hagués estat “Què és la filosofia?” o “Qui és el filòsof?”, però avui ... avui no. Avui vivim en constant competició; amb els altres, amb nosaltres mateixos. Tot ha de tenir una justificació, un per a què, tot ens ha de fer “millorar”, ja res es fa perquè sí.
Andrea D. R.Més enllà del “panem et circenses”, la filosofia ens porta al “homo sum, humani nihil a me alienum puto” de Terenci (soc un home, i res humà m’és aliè).[...]Per a què serveixen el llatí el grec, la filosofia? Moltes persones relacionades amb l’àmbit de les ciències es fan aquest tipus de pregunta, la qual és molt desagradable per a les persones que es dediquen a aquestes disciplines, les qual són sensacionals i fantàstiques, però que, per a molts, no tenen utilitat. Moltes coses que ens envolten no tenen utilitat, com per exemple els quadres de la sala d’estar.
Sílvia V. G.Sí, només ens cal engegar la televisió, prémer un botó o fer un clic amb el ratolí i ja obtenim un munt de resultats i un munt de programes. La societat, però no s’adona del dany que això li provoca. Perquè si tenim tanta informació, quina és més important? I, el més rellevant de tot, és certa aquesta informació? Com podem destriar els continguts?[...]Les qüestions filosòfiques sempre resten obertes i és per un motiu, perquè els filòsofs saben acceptar (o haurien de saber acceptar) les crítiques, correccions i mancances en les seves teories. Això ens porta al punt més important: la filosofia ensenya que tothom pot fallar, tots podem cometre errors. Ensenya a ser crítics amb un mateix i a acceptar els propis errors.
Gabriel M. S.L’ésser humà ha estat l’únic receptor del regal més preciós: la capacitat de pensar, l’habilitat de raonar. [...]De manera que aquesta és l’actitud que hem de tenir, l’actitud que ens aporta la filosofia, la de voler aprendre, la de voler entendre, la preguntar-s´ho tot i la de preguntar-ho tot. Hem de ser curiosos, inconformistes i únics.[...]Així que, de tant en tant, està be tancar els ulls, evadir-se del món material, i reflexionar. Normal 0 false false false ES JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Cambria;}
Explicar contes efectius no és fàcil. La dificultat no consisteix a explicar el conte, sinó a convèncer tothom perquè se’l cregui. Un gran part de la història gira sobre aquesta qüestió: ¿com es convenç milions de persones perquè creguin en uns contes determinats sobres déus, nacions o societats de responsabilitat limitada? Aconseguir-ho dóna un poder immens als sàpiens, perquè permet que milions de desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú. Intenteu imaginar-vos que difícil hauria estat crear estats, esglésies o sistemes jurídics si només poguéssim parlar de coses que existeixen, com ara els rius, els arbres i el lleons.
18:55 
