 |
| Oscar Wilde |
Un gran artista inventa un tipus que la Vida intenta copiar i reproduir sota una forma popular, com un editor emprenedor.
Els grecs, amb el seu viu instint artístic, l'havien comprès; col·locaven en l'estada de l'esposa l'estàtua d'Hermes o la d'Apol·lo perquè els fills d'aquella fossin tan bells com les obres d'art que contemplava, feliç o afligida. Sabien que la Vida, gràcies a l'Art, adquireix no tan sols l'espiritualitat, fondària de pensament i de sentiment, la torbació o la pau de l'ànima, sinó que pot adaptar-se a les línies i als colors de l'Art i reproduir la majestat de Fidias el mateix que la gràcia de Praxíteles. D'aquí la seva aversió pel realisme .... Només l'Art produeix bellesa, i els veritables deixebles d'un gran artista no són els seus imitadors d'estudi, sinó els que van fent-se semblants a les seves obres, ja siguin aquestes plàstiques, com en temps dels grecs, o pictòriques, com en els nostres dies. En una paraula: la Vida és el millor i l'únic deixeble de l'Art.
Tot el que desitjo demostrar és aquest principi general: La Vida imita l'Art molt més que l'Art a la Vida. I estic segur que si reflexiona vostè sobre això, veurà que tinc raó. La Vida tendeix el mirall a l'Art i reprodueix algun tipus estrany imaginat pel pintor o l'escultor, o realitza amb fets el que ha estat somiat com a ficció. Científicament parlant, la base de la Vida (l'energia de la Vida com deia Aristòtil) és senzillament el desig de expressar-se. I l'Art ens ofereix sempre formes variades per arribar a aquesta expressió. La Vida s'apodera d'elles i les posa en pràctica, tot i que la fereixin. S'han suïcidat molts joves perquè Rolla i Werther es van suïcidar. I pensi vostè en el que hem per exemple a la imitació de Crist o a la de César mateix.
Oscar Wilde, La decadència de la mentida.
18:20 