BLOCS DE FILOSOFIA » septiembre 20, 2015

Canales

22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1035 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (181 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (45 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (4693 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (604 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (9417 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1020 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (498 sin leer)
• SAPERE AUDERE (566 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (215 sin leer)

(3 sin leer)

• septiembre 20, 2015
• 19:37

  Tener buen temple

   » ‎ El café de Ocata
  Recuerdo que en mi pueblo el temple era un asunto muy mayor. Antes de que Heidegger se pusiera a pensar sobre si la nada nadeaba o no, en mi pueblo ya se sabía desde antaño que nadaba en el mal temple. El buen temple era algo más que el optimismo vital: era el optimismo vital nacido de un alma bien templada.
  Templar el alma
  
  Las declaraciones a las que hace mención Iván López son estas.
  Mientras escribía este apunte, mi dilecta Carme Fenoll me envía un recorte asegurándome que me gustará:  
  
  Resulta que el "método Gavarró" no existe. Sí existe el "método Gabarró".

• 15:34

  Si fumas cobras menos

   » ‎ Vida de profesor
  La pendiente resbaladiza del metrosexualismo-por-decreto no ha hecho más que empezar y ahora las aseguradoras también dan precios muy especiales a quienes demuestren haber disminuido su nivel de colesterol en sangre

• 13:21

  Amor liberalitzat o amor lliure?

   » ‎ La pitxa un lio
  Aquest estiu tots vam poder veure. als diaris el mapa mundial dels “infidels”. Va resultar de la filtració de les dades d’una web nord-americana de contactes per a gent aparellada i insatisfeta amb la seva relació. La imatge, amb les zones més poblades del món ben il·luminades de llumetes taronges, feia basarda de veure. Semblava un crit lluminós, el món encès demanant amor, afecte i sexe. Això sí: sota secret, fins que aquest ha estat hackejat.Fa més de 150 anys alguns moviments feministes i anarquistes, sobretot, van començar a defensar l’amor lliure: lliure d’institucions, lliure de sagraments, lliure de pecat, lliure d’imposicions familiars, lliure de contractes econòmics, lliure de dominació de gènere, lliure de domesticitat i de domesticació. D’aleshores ençà les nostres vides, sobretot les de les dones d’alguns països i classes socials, han canviat molt. Però aquest estiu encara han mort massa dones i criatures a mans dels seus homes, i hem hagut de veure aquest mapa de la insatisfacció digitalment controlada.L’amor lliure no comptava amb dos factors: el malestar social, que no decau, i el capitalisme emocional, que s’accentua. El primer és evident: sense igualtat social, no hi ha amor lliure que valgui. L’amor lliure formava part d’un projecte d’emancipació que no només era sexual o afectiva, sinó que era sobretot social, econòmica i política. No era un debat sobre la quantitat de sexe o de parelles que es podien tenir, com ara debaten els neurocientífics de la vida hormonalment dirigida. Era una aposta per viure i estimar en llibertat ja fos molts amors o un de sol, per tota la vida.Precisament perquè no era un projecte quantitatiu sinó emancipatori, l’amor lliure no comptava amb la liberalització capitalista de l’amor i del sexe. Avui ja no tenim amor lliure, tenim amor liberalitzat. Com al mercat, això vol dir la imposició d’un menú de possibles, una nova forma de dominació que encadena les possibilitats de viure a les ofertes i les seves oscil·lacions. És una forma de domini que necessita la frustració personal per incentivar un desig col·lectiu capturat. Des de la sociologia, autors com Ulrich Beck, Zygmunt Bauman i, sobretot, Eva Illouz, han estudiat bé el tema. I els seus llibres fan pensar, fan sentir, fan vertigen.Molta gent comença a preguntar-se: com podem estimar-nos bé avui? Com podem conjugar llibertat i compromís, atenció i experimentació, vincle i descoberta, cura i passió, el jo i el nosaltres? En el capitalisme emocional desregulat, les formes s’han obert, però l’amor no ha millorat. Tenim moltes opcions i massa misèria afectiva. Ja no n’hi ha prou, doncs, demolint els murs de les institucions que empresonen els nostres afectes. La situació ens demana una feina molt més fina: fer de l’amor lliure un bon amor.Marina Garcés, Amor lliure, Ara 20/09/2015