-No, no. És una forma de parlar. No he mort indis literalment. Se suposava que havíem de fer que deixéssiu de ser indis. Les vostres cançons i contes i llengua i dansa. Tot. No havíem de matar el poble indi. Havíem de matar la cultura índia.
Publicada el 2007, aquesta novel·la per a joves de Sherman Alexie és una bona recomanació per apropar-se als conflictes i tensions de la identitat nativa americana als Estats Units a l'època contemporània. El seu autor, Sherman Alexie, ens presenta aquesta novel·la autobiogràfica provant de retratar la realitat sense buscar culpables, però sense negar ni amagar en cap moment la duresa de l'experiència viscuda. La violència, l'alcoholisme, la pobresa i la manca d'oportunitats de futur són la norma de la vida a les reserves, a la qual els personatges s'acostumen des que neixen. Ara bé, la tensió comença a créixer quan els trets identitaris i el sentit de comunitat s'estableixen en termes de nosaltres o ells. Per al protagonista, Arnold Spirit Junior, s'imposa la necessitat de buscar un futur millor fora de la reserva, i aquesta decisió marca també el seu pas de la infància a l'edat adulta. Per això l'enfocament envers els joves o young adults encaixa molt bé amb el contingut mateix del llibre. El seu abandonament de la reserva és llegit com a traïció per la resta de la comunitat, però a la vegada Junior també haurà d'afrontar el racisme i els prejudicis de la comunitat blanca en la qual es vol integrar. El relat queda partit en dos en tot moment, així com la identitat del protagonista, que acaba sentint-se un indi a mitja jornada: d'una banda hi ha la vida a Wellpinit, un poble situat dins la reserva dels indis Spokane, a l'estat de Washington; d'altra banda hi ha Reardan, un poble de majoria blanca on el protagonista acaba anant a l'institut. Però, al capdavall, les posicions d'ambdues comunitats no són tan monolítiques com podria arribar a semblar. La família de Junior li dóna suport en tot moment, mentre que la resta de la comunitat aprèn a acceptar el canvi, tot i que amb suspicàcia. Els adolescents blancs no semblen inclinats al racisme a primera vista, sinó més aviat encuriosits per l'arribada de l'estrany. Des del seu punt de vista honest i realista, Junior relata les seves vicissituds entre els dos móns amb humor, simpatia i una generositat immensa respecte als personatges que envolten la narració. La violència i el caliu humà són els dos pols oposats de l'argument, que no es permet en cap moment caure en l'endolciment o la suavització dels cops. A estones, el relat del protagonista s'assembla tant al mite individualista d'acompliment del somni americà de l'heroi nascut en la misèria que de tant en tant m'aixecava suspicàcies mentre l'estava llegint. Tanmateix, aquest ús del to triomfalista és també un recurs de la narració: cada cop que es donen aquesta mena d'episodis, la reconnexió del protagonista a la seva comunitat, i el perill dels paranys i ambigüitats d'aquest mateix mite hi són també reconeguts. L'amor i l'odi, així com l'amor a un mateix i l'odi a un mateix, es fan realment indestriables en un relat sobre la necessitat de conèixer-se un mateix, d'assumir els conflictes i tensions de la pròpia identitat, i de fer-se gran establint i enfortint connexions amb els altres. En aquest sentit, les tenses relacions que Junior manté amb el seu millor amic de la reserva, Rowdy, estableixen també un paral·lelisme corprenedor entre Junior i la seva pròpia comunitat, a la qual pot arribar a estimar i odiar a la vegada. Una altra dimensió de la novel·la que resulta completament original són les il·lustracions d'Ellen Forney, que representen les il·lustracions que el mateix Junior crea sobre la seva vida i la seva experiència. En elles, el nivell de realitat i la duresa de les condicions de vida del protagonista queden plasmades de forma més directa que a través fins i tot del cos de la novel·la.
Sinopsi: Arnold Spirit Junior és un noi de catorze anys que pertany a la tribu Spokane, a l'estat de Washington. La seva vida a la reserva és marcada per la constatació del fracàs de tots els qui l'envolten, especialment la seva família i els seus amics més propers. El seu pare i la seva germana són alcohòlics, la seva mare és ex-alcohòlica, i tots tres han acceptat la incapacitat d'arribar a realitzar els seus somnis. El millor amic de Junior, Rowdy, pateix maltractaments constants per part del seu pare, i expressa la seva frustració maltractant tothom qui l'envolta. A partir d'una agressió al seu professor a l'institut de la reserva, Arnold decideix abandonar l'institut i començar una vida nova a l'institut dels blancs. La decisió no resulta gens fàcil, però Junior explica la seva experiència des de l'humor i l'honestedat.
M'agrada: És una novel·la juvenil que es fa molt agradable de llegir a qualsevol edat. Des del punt de vista del conflicte identitari i cultural de la minoria nativa americana als Estats Units, el relat es fa molt informatiu especialment de les seves crisis, tensions i ambigüitats.