Canales
22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)
-
telèmac
(1025 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4655 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(598 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9381 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1017 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(212 sin leer)
«
Expand/Collapse
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA.
-
ETERNAL SUNSHINE .OF THE SPOTLESS MIND
Archivado: octubre 13, 2016, 6:02pm CEST por XAVIER ALSINA
El transhumanisme és una corrent de pensament que promou que l'espècie humana podrà millorar les seves capacitats físiques i cognitives aplicant les tecnologies i així poder desfer-nos com espècie de tots els aspectes que ens perjudiquen com per exemple : el dolor, la malaltia, l'envelliment, les psicopatologies, els transtorns emocionals i psíquics.
La pel·lícula "Eternal Sunshine of the spotless mind , cinema d'autor planteja el tema de les relacions amoroses i el seu patiment. El títol "Olvidat de mi " ja ens dibuixa l'argument. Una enginyosa màquina pot esborrar de la nostra memòria tot record de la persona que vàrem estimar. Es tracta doncs d'un programa per eliminar el dolor i la pèrdua en el cas de la ruptura amorosa. El protagonista un noi jove ha conegut una noia de la que ha estat enamorat profundament , de manera boja i profunda i no pot soportar la seva perdua per sempre . El psiquiatra proposa la MORT DE L'ALTRE a través de poder eliminar tota petjada de la seva memòria . Introdueix el pacient en una mena de son profund i així una màquina va poc a poc esborrant absolutament tota escena, tota imatge, tot objecte, tota emoció, tot sentiment, tota impressió, tot gest, fins a esborrar el rostre de l'altre.
La pel·lícula - ens obliga a pensar sobre aquesta possibilitat com una forma de MATAR L'EXPERIÈNCIA , L'amor element humà que juntament amb l'odi genera aquesta diatriba sobre els sentiments, i les emocions i la posterior desolació i solitud amb la que es troba un mateix molts cops provoca el desencís de la vida, de la realitat i de les condicions existencials . En literatura -Shakesperare , Flaubert, Garcia Márquez, Salter, Chejov, ens han fet reviure experiències on la condició amorosa provoca aquest desgast en la nostra condició . Desgast perquè és una pèrdua de la capacitat que considera un mateix de relacionar-se amb la vida mateixa i amb un mateix. Un abandó que considera que han deixat de poder donar-se les possibilitats de tornar a sentir l'eternitat i el poderós amor vers l'altre .
Eternal Sunshine of the spotless mind , realitzada l'any 2004 vol conseguir que la relació a vegades intensa deixi de ser fugaç com un estel per restar oblidada per sempre. No resulta suficient marxar , cremar les naus , llençar en els contenidors les restes del nostre naufragi , cal anar més enllà , sobre tot si l'experiència ha deixat una mena d'emprempta , una llaga profunda que ens fa plorar constantment per les nits i vagar com zombies de día.
El film sembla aparentment banal però a mesura que hi reflexionem convida a pensar sobre aquesta possibilitat futura de poder eliminar per sempre aquesta nyacra que la persona que vas estimar et va deixar . Olvidar com el propi Plató ens deia en els seus diàlegs és el que l'ànima no necessita per retornar al veritable món , i per això proposa el record, el coneixement dialèctic per trobar-nos novament amb les idees de l'amor veritable no el de carn i ossos. Però si l'oblid és precisament la malaltia avui diagnosticada com una de les pitxors -Alzheimer o demència senil- la reflexió convida a pensar si realment estem preparats per fer-ho nosaltres sols. Podem oblidar a qui hem estimat ?
La neurociència i el transhumanisme ens dirien que perquè fer-ho si tenim sistemes tecnològics que ens poden ajudar a no patir més , a matar els moments i espais existencials que han representat unes espurnes d'alegria i benestar però que ara en el nostre present provoquen malestar i dolor encara. La nova corrent cultural, intel·lectual i científica ens donen la pastilla de la felicitat per deixar per sempre més aquests malsons que vàrem viure i vivim encara.
Olvida't de mi proposa com a metàfora un viatge a una realitat cada cop més present de DESFER-NOS DELS MALS ROTLLOS. I clar més d'un o una poden pensar , si puc evitar patir - perquè com sembla que a vegades adhuc la religió sembla intentar que dignifiquem aquesta situació de dolor- no deixar-me portar per una idea de desintoxicar-me per sempre de qui un dia ens va fer mal i ens va abandonar ?
El transhumanisme senyala aquesta via , aquest psicofàrmac pels nostres transtorns siguin amb les sigles que siguin i diagnosticats com a dolorosos socialment. Estimar pot causar aquest patiment per tant esborrem els rastres dels altres que ens fan patir per sempre més i visquem com si res hagués passat. Només així potser podríem viure en un món nou cada vegada..
Com veieu , els plantejaments ètics i morals surgeixen en aquesta pel·lícula. Val la pena pensar si estem caminant cap un model millor o no ?