Estades en el bosc
de la tarda capriciosa
en els clarobscurs alquímics .
Ja fa temps que les flors han deixat d'estar a l'entrada
cap gerra les agafa
i tu sense més ... t'escapes .
Com jugaré a imaginar-me poetes nous
sense cap possible poema
guardo silenci .
La llum sembla recollir-me de nou
en aquest incens que penetra
cada día novament
garantint el mantra.
Ets tu
només ..
cada moment del record queda punyent
com si l'ànima no deixes cap pau ni cap treba
I el refugi dels arbres
perquè sigui aquesta natura que pintes
no sé com viure dins d'ella ara .
Si les llàgrimes fossin balsam
serien per tu
per tots vosaltres
i res més , que no vull res més ara ..
que abraçar-te com un tronc de manera profunda i serena ..
només això i res més , que ja és molt