Me voy retirando a mis cuarteles de invierno. Hace unos meses me despedí del diario ARA y éste, de la revista VALORS. He decidido tomarme la vida con más tranquilidad y, sobre todo, ahorrar tiempo para invertirlo en lecturas. Voy a intentar aprender a leer antes de morirme. Sería bonito un epitafio de este tipo: "Finalmente, aprendió a leer", aunque sigo prefiriendo el que elegí hace tiempo: "Aquí yace Gregorio Luri. Condujo en Nápoles".
Mi último artículo en VALORS es el siguiente:
Fa quatre anys, la meva dona i jo ens vam regalar el luxe d’un viatge a peu de dues setmanes pels Balcans que s’iniciava a Blanquerna, en un barri d’Istambul on, segons les guies turístiques “convé no aventurar s’hi sols”. Però convé fer-ho perquè enmig del caos, la pobresa i la brutícia del barri, resulta tota una troballa l'illa de pau de l'actual església de Blanquerna: Panayia Vlaherna. En traspassar el llindar, vam ser rebuts per la joia d'unes enormes roses grogues a banda i banda d’un passadís cobert per plantes enfiladisses que ens va oferir el present d’una ombra espessa. Al fons s’entreveia una font i una capella.
Els orígens de Blanquerna es remunten –segons diuen- al temps de l'emperador Lleó el Gran, quan els germans Galbi i Càndid van trobar en una casa d’un poblet proper a Nazareth la túnica de la Mare de Déu. En tornar a Constantinoble, van convèncer l'emperador per recollir aquella relíquia en una església que s’hauria d’aixecar amb aquest propòsit prop de la costa, l'església de Blanquerna.
Sant Joan Damascè ens en transmet una altra versió. Comença dient que desprès de consagrar l'església de Blanquerna l’any 450, l'emperadriu Aelia Pulquèria va voler santificar-la amb una gran relíquia que es guardava a Getsemaní: el sarcòfag de la mare de Déu.
La tradició popular deia que quan Maria estava agonitzant, els apòstols, que predicaven l'Evangeli per tots els racons del món, van ser transportats miraculosament fins al seu llit. D'aquesta manera van poder acompanyar-la en els seus últims moments al costat d'un gran nombre d'àngels. Quan va morir, van introduir el seu cos en un sarcòfag i el van dipositar en un sepulcre de Getsemaní. Els àngels van cantar i van ballar al costat del sepulcre durant tres dies, fins que, de sobte, va cessar el seu cant. En aquest moment l'apòstol Tomàs, que s’havia endarrerit, va arribar a Jerusalem. Com no havia pogut acompanyar Maria en la seva agonia, va demanar als altres apòstols que li permetessin obrir un moment el sarcòfag i contemplar amb reverència aquell cos que havia albergat Déu. En obrir-lo, van descobrir que estava buit. Només van trobar un mantell, que emanava una fragància inefable.
Quan es va dipositar aquest sarcòfag a Blanquerna, aquesta església va esdevenir el segon temple en importància de Constantinoble, després de Santa Sofia. Va ser remodelada i engrandida per l'emperador Lleó I que li va annexar una font sagrada de les proximitats que en l'antiguitat havia estat consagrada a les nimfes. Cap a l'any 500 es va edificar al seu costat un palau imperial del que encara es poden observar unes restes que no ens ajuden gaire a fer-nos una idea clara del seu perdut esplendor.
Quan vam entrar al recinte de Blanquerna, el primer que vam fer va ser refrescar-nos piadosament amb l'aigua de la font, atès que la imaginació autoritza a considerar-la consagrada alhora a les nimfes i a la Mare de Déu.
En un racó del recinte el guardià estava dinant a l'ombra d'un til·ler amb la seva dona i el seu fill. No es va dignar a obrir-nos la capella ortodoxa perquè, segons ens va dir, només l'obria a grups. En aquest mateix moment van aparèixer dues dones turques que també volien visitar la capella. Ja érem un grup. Però ens va contestar que ni parlar-ne, que només érem quatre persones. No hi va haver manera de fer-li acceptar que quatre persones formen un grup.
Aquí mateix, al costat de l’església de Blanquerna, va desembarcar Roger de Flor al cap de l’estol d’almogàvers a mitjans de setembre de l’any 1303. La immensa majoria d’aquells homes no havia vist mai una ciutat com Constantinoble.
Canales
22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)
-
telèmac
(1025 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4655 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(598 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9381 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1017 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(212 sin leer)
«
Expand/Collapse
El café de Ocata
-
Blanquerna
Archivado: diciembre 21, 2016, 2:06pm CET por Gregorio Luri