No serà la primera vegada que exposi que alguna responsabilitat hem de tenir els professors de filosofia en que la filosofia hagi estat bandejada de les matèries obligatòries i troncals de 2n de batxillerat -només si les respectives comunitats autònomes i centres ho permeten, per cert. És relativament fàcil aprovar un moció destinada a que els altres siguin els que canviïn la perspectiva. En algun moment es veurà qui es mulla realment i com.
Davant del suposat i inevitable fatum que ens porta a desaparèixer, serà qüestió de fer-nos necessaris i potser també serà una oportunitat (crisi!) per a reflexionar sobre què fem i com. I fer-ho des de la posició marginal en la qual ja estem des que vam haver d'abandonar el Seminari de Filosofia, incorporar-nos al departament de socials (en minúscula, naturalment) i deixar de ser professors especialistes a l'ESO. Qui esperava mantenir estatus d'especialistes amb un batxillerat cada cop més orientat a ser un pont ampli cap a una formació superior força generalista i competencial? Tan curosos com som de no caure en contradiccions, aish!
D'entrada em refugio en l'expectativa de continuar sent, de rumiar el que sigui que passi i fer-ho sense perdre l'impuls per la feina en el dia a dia. Malgrat l'entorn educatiu, cultural i polític.
