La cursiva és meva. La resta, de la xerrada de Sir Ken Robinson, expert en educació que els actuals i futurs professors haurien de conèixer. La xerrada la podeu gaudir aquí.
| Com és el sistema educatiu que tenim | Com podria ser, com hauria de ser per aconseguir superar el fracàs escolar i ensenyar , és a dir, fer aprendre |
| Uniformització: educació basada en la conformitat Es reforça l’aprenentatge (en hores) de ciència i matemàtica (podem afegir tecnologia) Es marginen les arts, les humanitats i l’educació física (o l’educació física s’entén com a activitat esportiva i competitiva estandarditzada) No es desenvolupa la totalitat de les capacitats dels infants o dels joves Podem pensar en els “projectes” que es desenvolupen, I en que la llengua té un sentit funcional i comunicatiu, que no expressiu ni personal. Realització de tasques “administratives de baix grau”: tasques escolars repetitives i que suposen aprenentatges pobres Excés de diagnòstics de TDAH | Basat en la naturalesa diferent i diversa de l’ésser humà Per a desenvolupar la totalitat de les capacitats dels infants i dels joves cal que les arts, les humanitats i l’educació física tinguin la mateixa importància que les ciències i les matemàtiques Fomenta l’aprenentatge actiu i el desenvolupament integral dels infants i dels joves: ensenyament individualitzat |
| Ensenyament transmissiu Docència: professió desprofessionalitzada, no es contribueix a la millora professional del professor Centrada en l’avaluació, no en l’aprenentatge Els professors no ensenyen si els alumnes no aproven els exàmens Avaluació estandarditzada Cultura del compliment: contra la curiositat i la creativitat (exercicis rutinaris i repetitius, lliurament de programacions rígides i de graelles de control amb ítems pre-fixats, lliurament d’exàmens, realització i valoració dels resultats a partir d’això, preparació per a exàmens externs ) | El motor de l’èxit és la curiositat natural Docència: professió creativa El professor no transmet: guia, estimula, provoca, involucra Hi ha ensenyament quan hi ha aprenentatge Avaluació com a diagnòstic, no com a finalitat Avaluació individualitzada |
| No desenvolupa la creativitat ni dels alumnes ni dels professors. Estandardització de l’aprenentatge i de l’ensenyament Sentit: realitzar tasques (fer activitats, sortides, deures...) Estatus docent: no s’inverteix ( no es tracta de diners, sinó de donar oportunitats de desenvolupament professional, més enllà de projectes “decoratius” o “institucionals”) La innovació i la creativitat no només no es fomenten, sinó que es bloquegen, s’impedeixen Tot ho decideixen els equips directius Lideratge de centres educatius: ordre (organització: horaris, guàrdies, disciplina,assignació de recursos, etc...) i control( faltes d’assistència, retards, lliurament de documents, actes, assistència a reunions, compliment de decisions imposades diverses...) | La vida humana és creativa: construïm la nostra vida, també el coneixement Individualització de l’aprenentatge i també de l’ensenyament Sentit de l’assoliment: diferent per a cada individu Invertir en el desenvolupament dels docents: els millors, però també els més creatius, innovadors L’educació té lloc entre alumnes i professor: lloc de decisions Lideratge: control del clima! Crear condicions perquè sorgeixi la vida amagada, perquè pugui desenvolupar-se la llavor |
