Per a la immensa majoria de vosaltres el nom de Carles Guitart no vol dir res. Però va ser un personatge entranyable, un lluitador sindical de les hores més dures, empresonat sota el franquisme com a membre del PSAN i membre actiu de l’Ateneu durant 45 anys.
Va ser tambe ponent de la secció de Filosofia (1998-2002) i home de considerable entregent, L’Ateneu produeix una mena de personatge curiós, devorador de llibres i apassionat de la conversa, que, de fet, viu al palau Savassona (entre la biblioteca i el jardí) i va a dormir a casa seva. En Carles, considerablement obès, irònic, conversador implacable i home de totes les lectures, fascinat per Jüng, la psicoanàlisi i l’òpera, era una mica el prototip d’aquesta mena d’ateneista A casa seva va morir sembla que per un atac de cor, en algun moment entre dilluns i dimarts. El dimecres passat el va trobar la seva assistenta,
Només era feliç quan discutia, m’ho va dir fa anys conversant al jardí, Si hi ha Déu (ell hauria volgut que hi haguessin déus en plural) deixeu-li al Cel una taula de cafè i un llibre de filosofia. Jüng, Spinoza o Leibniz de preferència.
https://www.youtube.com/watch?v=9w1qFTDrBZg