Ens podríem preguntar: per què parlen els polítics si no tenen res a dir? Però un polític no té l'opció de callar. La paraula és el primer instrument de la política: en democràcia als ciutadans se'ls governa per la paraula. Parlar per no dir res és una ofensa que desqualifica el polític que la practica. I en una situació d'emergència com la que estem vivint, l'ofensa és acarnissament. ¿Incompetència o menyspreu pels ciutadans? Insuportable lleugeresa del polític d'aparell el mèrit principal del qual és no haver creat mai cap problema a qui el va escollir, no haver-li donat cap motiu per pensar que podia ser millor que ell mateix. Misèria del sistema de cooptació que regeix als partits polítics.
Josep Ramoneda, Escenes d'un règim esgotat, Ara, 05/06/2013